INVERSIÓ
Economia 12/05/2018

La roda més gran de la Fortuna

Vision Fund i els seus 1.000 milions de dòlars han canviat la manera d’invertir

The Economist
3 min
Masayoshi Son, fundador de SoftBank i màxim responsable de Vision Fund, el màxim proveïdor de recursos.

Fa dos anys, si algú hagués preguntat als experts qui era la persona més influent en tecnologia, hauria sentit alguns noms familiars: Jeff Bezos (Amazon), Jack Ma (Alibaba) o Mark Zuckerberg (Facebook). Avui hi ha un nou contendent: Masayoshi Son. El fundador de SoftBank, una firma japonesa de telecos i internet, ha creat un enorme fons d’inversió que s’està menjant participacions de les companyies més excitants del món. Vision Fund està canviant les indústries en què inverteix i el seu propi sector.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El fons és el resultat d’una peculiar aliança forjada el 2016 entre Son i Mohamed bin Salman. L’ambiciós príncep de l’Aràbia Saudita va donar a Son 45.000 milions de dòlars per diversificar l’economia del regne. Aquella aposta va atreure més inversors, entre els quals Abu Dhabi i Apple. Si s’hi afegeixen els 28.000 milios de dòlars que ja tenia SoftBank, Son disposa d’uns fons de 100.000 milions. És una xifra que supera per molt els 64.000 milions que tots els fons de capital van captar el 2016 i que multiplica per quatre el fons més gran de private equity.

Poder no vol dir necessàriament èxit i els escèptics sobre Vision Fund tenen molta munició. Son pren personalment la major part de les decisions. Ell s’ha anotat alguns triomfs en la seva carrera, incloent-hi una primerenca aposta per Alibaba. Però la seva era d’inversions dotcom significa que ell és també la persona que ha perdut més diners. Els diners estan anant-se’n tan ràpid com arriben. El fons s’ha gastat 30.000 milions d’euros i la meitat del seu capital ha arribat en forma de préstecs, per la qual cosa té pressions per haver de tornar les inversions en dividends. Aquesta combinació d’immensitat, grandiositat i retorns garantits pot acabar en un desastre financer. De fet, Vision Fund podria marcar el vertiginós cim del boom tecnològic.

Però, fins i tot si el fons acaba desplomant-se, hi haurà diversos efectes en la inversió tecnològica. El primer és que el desplegament de tant capital ajudarà a donar forma a les indústries del futur. Son està apostant en “tecnologies frontera”, des de la robòtica fins a l’internet de les coses. Ell també controla participacions a Uber, WeWork o Flipkart, la companyia índia de comerç electrònic que va ser venuda aquesta setmana a Walmart. En cinc anys hauria d’haver invertit en entre 70 i 100 unicorns tecnològics. Els seus diners, sovint captats per emprenedors, donen a les start-ups els recursos per estar més ben dotats que els rivals mal finançats.

El segon impacte de la feina de Son es troba en la indústria del venture capital. Qui vulgui competir amb Vision Fund i amb altres inversors no convencionals s’haurà de muscular. Sequoia Capital està armant el seu fons més gran com a resposta. Son també està portant capital a llocs on hi ha menys disposició de capital: l’Índia, el Sud-est Asiàtic i diversos països europeus. Quan Vision Fund va invertir 500 milions de dòlars a Improbable, una firma britànica de realitat virtual, va trencar un rècord, i els seus 460 milions d’euros a Auto1, un venedor alemany de cotxes online, va ser una de les grans inversions al país en els últims anys.

Bo o dolent?

La feina sense precedents de Vision Fund deixa un tercer impacte. Son diu que vol crear a SoftBank “una virtual Silicon Valley”, que seria una plataforma en què els unicorns poden oferir contactes i consells als altres i fins i tot ajuntar forces. És un concepte ja familiar del private equity que el fons vol eixamplar.

El model de Vision Fund és disruptiu. ¿Però és bo per a la innovació i els consumidors? El projecte té els seus atractius. Està agitant el confortable món del venture capital a Sillicon Valley. I pot alimentar la competició contra els gegants tecnològics. El fons ofereix als fundadors de start-ups una alternativa als ingressos procedents de Google, Facebook i Amazon, versió que es pot traslladar als titans xinesos.

Però Vision Fund també comporta desavantatges. Les empreses joves que reben els seus diners solen gastar-se’ls en vendes i màrqueting, cosa que pressiona a la resta de companyies a fer el mateix per adquirir clients. Haurem d’esperar molts anys per fer un veredicte encertat de Vision Fund, però moltes iniciatives depenen de les apostes de Son. La roda més gran de la Fortuna està girant.

stats