Rússia, un país d'oligarques i plebeus
L’antic país soviètic és el màxim proveïdor de combustibles a la Unió Europea, però el cinquè en el cas de Catalunya
BarcelonaL'arribada del capitalisme a Rússia va propulsar la figura de l'oligarca. Durant la presidència de Borís Ieltsin, el nou país va començar el procés de privatització més important de la història. El president es va comprometre a transportar l’economia socialista soviètica fins al lliure mercat. Però això va provocar la irrupció d'unes desigualtats que no troben equiparació a l'Europa actual.
El salt no va ser fàcil. Rússia estava vivint una dura crisi econòmica. Els serveis bàsics com la sanitat i l’educació estaven sota mínims i l’aliment era escàs. El producte interior brut (PIB) va caure dràsticament, i la corrupció en el moment d’assignar els nous propietaris de les empreses del país va provocar manifestacions de la població russa.
El 1998, quan el país començava aixecar el cap, va arribar una crisi financera. La baixada de valor del barril de petroli, que era la seva principal font de divises, va fer insostenible el deute públic (que superava el 140%, en part també per haver finançat la costosa guerra de Txetxènia) i l'economia russa va implosionar.
Dos anys després, el 26 de març del 2000, Vladímir Putin va guanyar les eleccions. Amb ell de president, el PIB rus va començar a remuntar, la moneda (el ruble) es va estabilitzar i la inflació va ser controlada. Aquests factors van fer que el país tornés a ser un lloc atractiu i la inversió exterior va començar a tornar. “Rússia era un país amb una gran seguretat empresarial”, segons Karlos Landeta, soci i consultor en comerç internacional i delegat d’Amec a Rússia.
Una economia de mida mitjana
Comparant-la amb Espanya, es poden entendre algunes de les principals magnituds de l'economia russa. Tot i tenir una població de gairebé 100 milions d'habitants més que Espanya, per exemple, té un PIB força semblant a l’espanyol (1,3 bilions d’euros). Ara bé, si la mateixa dada es mesura a partir de la paritat de poder adquisitiu —un càlcul que neutralitza les diferències del cost de la vida entre els països—, el PIB de Rússia escala fins als 3,6 bilions.
L’any 2020, el país presidit per Putin només acumulava un deute públic de 249.298 milions d'euros, menys del 20% del seu producte interior brut. Espanya, per exemple, deu 1,4 bilions d’euros, més del 120% del seu PIB.
El Kremlin dedica més d'un 11% del seu pressupost a la defensa, un percentatge que supera en cinc vegades la proporció que hi dedica l’estat espanyol. Les distàncies s'escurcen si mirem les despeses en partides com l'educació (Rússia hi dedica el 14% del total, mentre que Espanya es queda en el 10%) o la sanitat (en aquest cas Rússia baixa del 9%, mentre que Espanya supera el 15%).
El problema de les desigualtats
Per la manera com es va dur a terme la privatització després de la caiguda de la Unió Soviètica, la major part de la riquesa del país va quedar en mans d’uns pocs. Els oligarques van aconseguir quedar-se amb totes les grans empreses russes. D’acord amb l’Observatori Fiscal de la Unió Europea, l’1% de la població russa té el 48% de la riquesa d’aquest país. Aquestes xifres el porten a ser un estat amb unes desigualtats econòmiques que no es troben en cap altre país europeu.
La dependència energètica
El pes de l’energia és clau per a la producció russa. De totes les exportacions que fa el país, els combustibles signifiquen més de la meitat. Rússia va ser el segon màxim productor de petroli el 2020, quan va extreure 9,8 milions de barrils al dia. A més, també són el segon país productor de gas natural, però el primer en exportacions d'aquest producte. Tenen repartides 39 plantes nuclears en tot el seu territori, i se situen com el quart país que més energia d'aquest tipus genera.
Rússia també és un gran productor de pedres i diamants. La joieria és el segon sector exportador més important del país. L’estat rus acumula el 25% del mercat mundial del diamant; és el màxim exportador del món.
L’impacte de les primeres sancions
L’any 2014, amb l’annexió de Crimea, la Unió Europea va imposar les primeres sancions per comerciar amb Rússia. La comercialització dels aliments frescos va quedar prohibida. Landeta assegura que això va tenir un fort impacte en diferents conreus de fruita. Segons Acció, aquesta situació va provocar una davallada de les exportacions catalanes al gegant europeu del 18,8% el primer any i del 37,4% el 2015. Tot i això, el consultor de comerç internacional explica que alguns productes, com les olives, sorprenentment no es van veure compromesos. Països com Alemanya no van patir gaire les conseqüències d’aquestes mesures.
Relacions comercials amb Catalunya
Tot i haver-hi 643 empreses que comercien regularment amb Rússia, a aquell país només hi van el 0,8% de les exportacions catalanes. D'altra banda, les importacions que provenen de Rússia suposen un percentatge encara més baix: un 0,6% del total. I, tot i que el principal producte exportat són els combustibles, no tenen un paper gaire rellevant en aquest sector, ja que només representa el 5,5% del total importat. Això fa que, tot i la seva potència petroliera, Rússia només sigui el cinquè país proveïdor d'aquest producte a Catalunya.
