12/03/2020

“Sense el suport de l’Estat els bancs no duren ni un minut”

3 min
Miguel Ángel Fernández, conegut com a MAFO, proposant que els bancs privats deixin d’estar protegits per l’Estat com ho estan actualment.

BarcelonaMiguel Ángel Fernández Ordóñez, MAFO, és incapaç de trepitjar un auditori sense voluntat de deixar-hi empremta. Fins i tot si és en un dia en què la majoria de la gent té al cap una qüestió més urgent: el coronavirus. El polèmic exgovernador del Banc d’Espanya visita el Cercle d’Economia en l’últim acte que aquesta institució celebrarà fins a nou avís per culpa del Covid-19. MAFO presenta un nou llibre acompanyat del catedràtic Antón Costas, que saluda els assistents amb reverències a l’estil japonès. Tan sols s’hi ha congregat una quarantena (ironies de la vida) de persones, molts dels quals han preferit tenir una cadira buida al costat per respectar la distància.

MAFO és contradictori. Antón Costas rememora quan aquest era president del Tribunal de la Competència i es va convertir en un abanderat contra els monopolis. Malgrat aquest esperit, molts anys després, ja al Banc d’Espanya, el mateix MAFO va liderar la brutal concentració del sector bancari que va deixar Espanya amb tan sols un grapat d’entitats. El resultat: reducció espectacular de la competència. Una altra ironia.

Però el pèndol de MAFO ha seguit oscil·lant i ara torna a ser un abanderat de la competència radical. L’exgovernador té un objectiu: suprimir la banca tal com la coneixem. El motiu? “No hi ha cap sector més protegit que els bancs”. MAFO afirma que això ho va descobrir “fa tres anys”, perquè quan era governador estava pendent “d’enterrar els morts i tal”. MAFO s’exclama: “Sense el suport de l’Estat els bancs no podrien existir ni un minut, si els treus la protecció es moren!”. Tot i això, defensa haver salvat el sector financer amb diners públics perquè si no, diu, hauria estat pitjor.

La gran solució

I què proposa ara MAFO? Molt senzill. O això li sembla a ell. Que els diners siguin 100% públics i que aquests estiguin dipositats a un únic lloc: als bancs centrals. Els bancs normals passarien a ser mers intermediaris. El Banc Central Europeu, per exemple, no donaria diners a les entitats financeres perquè els facin arribar als seus clients, sinó que els entregaria directament als ciutadans.

I en què milloraria això el sistema actual? “El diner públic mai entrarà en crisi”, sosté, de manera que amb el sistema que proposa “no hi hauria mai més crisis bancàries, que són terribles!”. Una solució aparentment màgica que tampoc es va entretenir a explicar amb gaire més detall.

Ja retirat i captivat per la tecnologia, creu que el seu sistema permetria que al món dels préstecs nasquessin els equivalents “als Booking o Tripadvisor” que hi ha al sector turístic o de la restauració. L’exgovernador passa per alt que aquests serveis tenen un problema: tendeixen a convertir-se en monopoli, com passa amb la majoria de tecnològiques. Potser és que el pèndol de MAFO torna a oscil·lar.

stats