La tecnologia endureix la guerra de poder a la banca

BarcelonaEn un costat del ring parla un dels principals banquers catalans: “La tecnologia ha fet molt de mal a les relacions entre clients i bancs; sempre és preferible el tracte personal”. A l’altra cantonada respon Jaume Guardiola, conseller delegat del Sabadell: “Els bancs creien que eren propietaris al 100% d’algunes parts del mercat i no vam innovar prou. Empreses com PayPal o Kantox ens han estimulat, han ofert als clients una experiència d’usuari millor que els bancs”. El debat és viu i vigent, però el combat comença a decantar-se cap a la part dels que creuen que el sector financer ha de fer, per fi, una aposta ferma per la innovació si no vol quedar enrere.

En poden donar fe alguns dels últims canvis que s’han viscut a la cúpula dels grans bancs espanyols. Aquesta mateixa setmana Ángel Cano, de 54 anys, es prejubilava amb una pensió de 26 milions després de ser destituït com a conseller delegat de la segona entitat de l’Estat. El BBVA anunciava un canvi d’època per apostar per la tecnologia i demostrava, amb el nomenament, que la decisió estratègica va molt més enllà de les paraules: Carlos Torres, el nou conseller delegat, és un pioner de la banca digital a Espanya, fins al punt que en plens anys 90 ja havia creat el portal Tuhipoteca.com, una iniciativa absolutament innovadora aleshores.

La raó del relleu feta pública pel banc que presideix Francisco González és clara: “Iniciar una nova etapa en la qual la transformació digital sigui la prioritat estratègica del grup”. El cop de timó no només afecta el primer executiu, sinó que arribarà a la cúpula. El banc blau anunciava que incorporarà al primer nivell persones amb “capacitats digitals crítiques” i “experiència demostrada en l’àmbit dels negocis digitals” amb l’objectiu, afegia, de ser “el millor banc universal de l’era digital”.

Un any convuls

La innovació ha afegit encara més tensió en un món, el dels consellers delegats dels grans bancs, en el qual la lluita per la supervivència i la guerra de poders ha estat sempre a l’ordre del dia. “L’ego és el pecat original de l’Íbex-35”, remarca un destacat directiu català.

El que ha passat als grans bancs espanyols en els últims deu mesos ho confirma. L’1 de juliol del 2014 CaixaBank iniciava el ball amb la destitució fulminant de Joan Maria Nin, el conseller delegat -ungit del president, Isidre Fainé-, per substituir-lo. En aquell cas, el relleu no va tenir a veure amb la recerca d’un enfocament més digital, sinó simplement a un xoc pel poder entre Fainé i el seu número dos.

Pocs mesos després, i quan encara no portava ni 100 dies com a presidenta del Santander, Ana Botín revolucionava la cúpula del banc càntabre fulminant Javier Marín, el CEO que havia triat el seu pare. Les raons d’aquell cessament van ser múltiples (vegeu l’ARA del 15/3/15) i l’home designat com a nou primer executiu va ser un financer clàssic, José Antonio Álvarez. Però en aquell moviment també hi va pesar el factor tecnològic. “La indústria financera afronta importants desafiaments”, va dir aleshores la presidenta del banc. La sortida de Marín va venir acompanyada de la de la seva germana, Marta Marín, que ocupava el càrrec de directora de multicanalitat i innovació global, una posició clau per a Botín, i que coincideix amb dues de les àrees per les quals la banquera té més predilecció.

L’amenaça dels nous jugadors

Els bancs són cada cop més conscients de l’amenaça que suposen els nous jugadors digitals que han entrat al sector financer. Ara fa tres setmanes el conseller delegat de JP Morgan, Jamie Dimon, avisava per carta de la creixent competència que suposen. “Arriba Silicon Valley -assegurava el banquer-. Hi ha centenars d’empreses de nova creació amb un munt de cervells i de diners treballant en diverses alternatives a la banca tradicional”.

Els temps sembla que han canviat. I els que encara defensen la banca tradicional poden pagar-ho.