Sense la IA, l'economia dels EUA no creixeria aquest any

BarcelonaL'economia dels Estats Units pràcticament no hauria crescut en la primera meitat del 2025 si no fos per la inversió en centres de dades feta per les grans companyies del sector de la intel·ligència artificial (IA), segons un estudi de Jason Furman, catedràtic d'economia de Harvard. Aquestes dades, corroborades per altres economistes, donen més pes als arguments que la indústria de la IA està afectada per una bombolla que sobredimensiona les seves empreses.

Concretament, els càlculs de Furman estimen que tot i que la inversió en software i equipament només és el 4% del total del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) dels EUA, va aportar el 92% de tot el creixement registrat entre el gener i el juny al país. És a dir, sense les grans inversions en IA la taxa de creixement anualitzada del PIB nord-americà hauria sigut únicament del 0,1%, pràcticament nul·la.

El catedràtic de Harvard, que també va ser president del Consell d'Assessors Econòmics de la Casa Blanca durant la presidència de Barack Obama, va matisar en un missatge a la xarxa social X que si no hi hagués hagut aquesta gran inversió en el sector de la IA, segurament el creixement hauria sigut positiu, però molt més baix. La qüestió, sempre segons Furman, és que el fet que les grans multinacionals de la IA estiguin invertint tant en aquests centres té dos efectes negatius per al creixement de la resta de sectors.

El primer és que el gran consum d'electricitat que necessiten fa augmentar el cost de la llum per a famílies i empreses d'altres sectors. I el segon és que probablement els tipus d'interès serien més baixos si no fos per aquestes inversions, ja que la demanda de crèdit seria inferior i la Reserva Federal es veuria obligada a abaratir el preu del diner. En qualsevol cas, tant l'encariment de l'electricitat com els tipus més alts tenen un efecte negatiu sobre el consum i la inversió de famílies i empreses, cosa que deprimeix el creixement econòmic.

Les dades de Furman són un nou senyal que apunta a una bombolla en la indústria de la IA. El fet que el creixement de l'economia nord-americana depengui exclusivament de les inversions en centres de dades pot semblar fora de mida, però s'entén millor si es mira el pes de les grans empreses del sector i la seva valoració a la borsa.

A l'S&P500, l'índex borsari que agrupa les 500 empreses cotitzades més grans dels EUA, el valor de les 10 multinacionals que més inverteixen en IA –Nvidia, Apple, Microsoft, Alphabet (Google), Amazon, Broadcom, Meta (Facebook, Instagram, Whatsapp), Tesla, Oracle i Palantir– representa un 40% del valor total de l'índex. És a dir, les 490 companyies restants són el 60% que falta. Això és un indicador que molts analistes apunten com un senyal de bombolla al mercat.

Igualment, hi ha altres elements que també apunten a una sobrevaloració d'aquestes empreses, que en algun moment o altre s'haurà de corregir. Per exemple, l'índex anomenat Fisher P/E és un indicador utilitzat freqüentment per aclarir si hi ha bombolles a la borsa nord-americana. L'índex agafa el valor de l'S&P500 i el divideix per la mitjana de beneficis de les 500 empreses que el formen. Així, com més alt és la xifra resultant, més sobrevalorada es troba la borsa i, per tant, més probabilitats hi ha que pateixi una caiguda més o menys sobtada per corregir-ne el valor.

Actualment l'índex és de 39,97, la dada més alta des de l'esclat de la bombolla tecnològica de les puntcom, l'any 2001 –el màxim aleshores va ser 43,83 el 1999–, i per damunt dels nivells registrats quan es va produir el crac borsari del 1929, que va donar pas a la Gran Depressió, quan el sostre va ser de 32,56.

Els temors per una bombolla no s'aturen

En les últimes setmanes hi ha hagut moviments d'inversors que mostren els creixents temors d'una bombolla borsària impulsada per la sobrevaloració de la IA. El cas més evident ha sigut el del gegant inversor Berkshire Hathaway, l'empresa fundada pel multimilionari Warren Buffett, que s'ha venut les seves posicions en dos fons vinculats a l'S&P500. Per contra, ha incrementat la seva inversió a la cadena de pizzeries Domino's (el consum de menjar ràpid augmenta als EUA quan hi ha crisi).

La setmana passada el Financial Times va informar que Deutsche Bank estava buscant opcions per cobrir possibles pèrdues derivades de la seva exposició a empreses d'IA i el conegut inversor Michael Burry va publicar a X algunes posicions baixistes (és a dir, apostes que una empresa perdrà valor) contra Nvidia i Palantir, dos dels gegants de la intel·ligència artificial. Aquesta setmana, però, Burry ha aclarit la seva posició: al contrari del que va publicar la premsa nord-americana, l'inversor ha explicat que no té més de 900 milions de dòlars en inversions contra Palantir, sinó només 9 milions, una diferència molt notable que posa en dubte si està convençut del tot de l'existència d'una bombolla al sector de la IA.

Malgrat això, Burry ha esvaït els dubtes canviant la foto del seu perfil de X, que ha passat d'un fotograma de la pel·lícula La guerra de les galàxies a un quadre del pintor holandès del segle XVII Jan Brueghel titulat Al·legoria de la tulipmania, que tracta de la primera bombolla financera de la història moderna, que va tenir lloc amb l'especulació amb bulbs de tulipa als Països Baixos.