Economia 17/03/2021

Rècord de teletreball amb la pandèmia

La pandèmia dispara el treball a distància un 119% a Catalunya, que queda encara lluny de la mitjana europea

3 min
El teletreball s'ha disparant durant la pandèmia
Disponible en:

El 2015 només un irrisori 3,4% dels empleats de Catalunya treballaven de manera ocasional o regular des de casa. El 2019 el percentatge ja arribava al 8,6% i la majoria es concentraven en quatre comunitats autònomes i per aquest ordre: Catalunya, Madrid, Andalusia i València. Amb la pandèmia, les previsions més optimistes van saltar pels aires i el 2020 es va tancar amb un 17,2% dels empleats de Catalunya fent teletreball, cosa que representa un increment del 119%. El Principat, però va patir el sorpasso de la Comunitat de Madrid, amb creixement del 200%, mentre que Andalusia va conservar la tercera posició, segons dades d'un informe del centre d'estudis d'Adecco fet a partir de l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'últim trimestre del 2020 i publicat aquest dijous.

El motiu d'aquest nou rècord ha sigut la irrupció de la pandèmia i les contínues restriccions de mobilitat que hi ha hagut durant el primer any del covid. De fet, quan es va declarar el confinament domiciliari es va arribar als 3,5 milions de teletreballadors a Espanya, xifra que al llarg del 2020 es va anar moderant fins a tancar-lo amb 2,86 milions de persones (uns 1,2 milions més que el 2019). "Ningú ha fet tant per impulsar el teletreball com el coronavirus", deixa clar el jurista especialitzat en l'àmbit laboral de Lefebvre, Robert Gutiérrez.

En xifres absolutes a Catalunya teletreballen 645.400 persones, 350.000 més que el 2019 o, dit d'una altra manera, un de cada sis ocupats catalans fa aquesta modalitat de feina.

Ara bé, tot i les xifres rècord, tant Espanya (14,5%, amb un increment del 74,2% respecte al 2019) com a Catalunya, la proporció de teletreballadors està molt per sota de la mitjana de la Unió Europea (21,5%) i, sobretot, dels que encapçalen aquest rànquing: Suècia (41%), Holanda (40%) i Luxemburg (37,5%). Dels grans països de la Unió Europea, només Itàlia (9,8%) està per sota de la mitjana catalana i espanyola i crida l'atenció Portugal, amb un 20,7%, mentre que la classificació la tanquen Romania (5,4%) i Bulgària (4,7%).

"Als països capdavanters els empleats que fan teletreball tenen tota la confiança de l'empresa. En canvi, a Espanya, s'ha facilitat el teletreball perquè no hi havia una altra solució davant la situació excepcional que estem vivint i, de fet, ja moltes empreses estan preparant el retorn de part de la plantilla a l'oficina; en definitiva, aquí es vol tenir més control sobre el treballador", explica Gutiérrez.

Amb aquestes xifres, ¿ha vingut el teletreball per quedar-se o un cop estigui més estesa la vacunació es tornarà a les dades del 2019? "El teletreball es quedarà. Ara bé, quan la vacunació estigui més avançada hi haurà empreses que faran tornar els empleats a l'oficina alguns dies. Si per exemple ara estan fent cinc dies de teletreball en faran dos o tres", assegura el jurista. Aquesta combinació farà, segons Gutiérrez, que es redueixi l'espai de les oficines i que deixi d'haver-hi llocs assignats per cadascun dels membres de la plantilla. "Si una empresa té llogades tres plantes, doncs se'n quedarà dues i una mateixa taula i ordinador l'ocuparan diversos treballadors en funció del dia de la setmana", exemplifica.

Una nova llei

L'explosió del teletreball va fer que el govern espanyol agilitzés l'aprovació de la llei del treball a distància en plena pandèmia. La va aprovar el setembre passat després d'unes llargues negociacions entre la patronal CEOE i els sindicats UGT i CCOO i va entrar en vigor fins al 13 d'octubre. La normativa preveu que s'ha de regular aquesta modalitat quan un treballador fa un mínim del 30% de la seva jornada setmanal a distància i per un període mínim de tres mesos. Entre altres punts la llei inclou que l'empresa pagui o compensi les despeses del material o equips necessaris per fer teletreball, però no preveu que es cobreixin altres despeses com l'electricitat. És el conveni col·lectiu el que ha de recollir com es fa aquesta compensació o pagament. Aquest jurista, però, no té clar que la normativa serveixi a les empreses d'excusa per frenar el teletreball. "No ho crec, perquè la nova llei no aporta més coses de les que ja hi havia aprovades amb anterioritat. Abans les empreses també havien d'assumir aquestes despeses".

stats