Tres apunts positius que expliquen el gran moment de l'economia catalana

BarcelonaSi bé l'economia catalana va recuperar el nivell d'activitat previ a la pandèmia el tercer trimestre del 2022, una fita que l'economia espanyola ha assolit el segon trimestre d'enguany, ara frega el seu màxim històric, aconseguit el segon trimestre del 2019. I això s'explica pel gran motor econòmic que són les exportacions.

Aquesta és una de les conclusions que es poden extreure de l'últim informe de conjuntura de la Cambra de Barcelona, que incorpora una revisió a l'alça de les seves previsions de creixement del producte interior brut català (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) de l'1,8% al 2,2% per a aquest any, i del 2,3% per al 2024. Aquest presagi va en consonància amb les previsions per a Espanya que ahir va donar a conèixer el Fons Monetari Internacional.

Aquest repunt per a l'economia catalana inclou un augment del PIB del 0,5% per al segon trimestre, una dada que, a cinc dies de conèixer l'avançament oficial per part de l'Idescat, s'apropa però no supera la fita històrica d'ara fa quatre anys. "El 2024 s'haurà superat el màxim històric de l'economia catalana amb seguretat", explicava el cap del gabinet d’estudis econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira.

Les previsions de la cambra dibuixen al segon semestre i per a principis del 2024 una desacceleració a causa d'un pitjor context internacional: l'estancament de la zona euro i la perspectiva de noves pujades dels tipus d'interès –la Fed i el BCE han de comunicar possibles nous augments entre avui i demà– estan debilitant les expectatives empresarials, que alhora fan preveure un menor dinamisme del mercat laboral.

El motor de les exportacions

La millora de les previsions econòmiques per a l'economia catalana se sostenen en la inversió i, sobretot, en les exportacions, per a les quals albiren un increment anual del 4,6% i el 4,9% per al 2023 i el 2024, respectivament. Les vendes a l'exterior s'han recuperat –impulsades pel sector de l'automòbil, que ha vist normalitzada la seva cadena de subministrament– malgrat que ara presenten signes de desacceleració.

Les exportacions catalanes venien de retrocedir en volum el segon semestre del 2022 per l'augment dels preus energètics, mentre que enguany aquest fenomen "s'està invertint" per la moderació d'aquests preus. Cal separar els augments de valor, lligats als augments dels costos –bona part de les exportacions són productes químics i repercuteixen en el preu els augments de l'energia–, dels de volum, que al tercer i quart trimestre registren una caiguda.

"La idea és que miris en valor o en volum hi ha una gran diversificació; molts sectors exporten més, tot i fer una petita revisió a la baixa", ha valorat Rovira, que ha destacat també la contribució del turisme.

Desacceleració dels preus dels aliments

Una altra gran notícia és la moderació dels preus de l'energia i dels aliments, que situa la inflació a Catalunya en mínims des del març del 2021. Segons la cambra, els menors costos de producció dels aliments ja s'estan traslladant sobre els preus finals de venda.

"Hauríem d'esperar, si no hi ha sorpreses, una clara desacceleració dels preus dels aliments en els pròxims sis mesos", ha avançat Rovira. El percentatge de les empreses catalanes que preveuen augmentar els seus preus el tercer trimestre cau intensament durant els últims sis mesos.

Tot i això, la persistència de la inflació subjacent –evolució dels preus sense els elements més volàtils com l'energia i els aliments frescos–, que podria haver arribat al seu màxim, fa anticipar una política monetària restrictiva: "Els tipus arribaran al seu nivell terminal quan els bancs centrals tinguin clar que la subjacent està controlada".

Transformació del mercat laboral

"El model productiu català s'ha transformat arran de la pandèmia, s'està transformant", ha explicat en la roda de premsa la presidenta de la corporació de dret públic, Mònica Roca. Així, dues terceres parts de l'ocupació creada en el sector privat després de la pandèmia es concentren en sectors d'elevat valor afegit, és a dir, remunerats per sobre de la mitjana a Catalunya.

Una altra dada rellevant és que ciutadans estrangers han concentrat la meitat dels nous llocs de treball a Catalunya després de la pandèmia, ja que han passat de representar el 28,8% del 2014-2019 al 49,6% en els últims quatre anys. La població estrangera ha ocupat el 33% dels nous llocs de treball d'alt valor afegit després de la pandèmia.