Economia 14/03/2022

La UE maniobra per evitar una recessió

L'Eurogrup acorda començar a rebaixar el deute públic gradualment el 2023 malgrat la incertesa

3 min
La presidenta del BCE, Christine Lagarde, amb el president de l'Eurogrup, Pascal Donohoe, i els comissaris econòmics, Paolo Gentiloni, i Valdis Dombrovskis.

Brussel·les"Havíem previst un creixement econòmic del 4% per a aquest any, però aquestes xifres ja no són realistes", ha dit el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, aquest dilluns en la seva arribada a la reunió de ministres d'Economia i Finances de la zona euro, l'Eurogrup. A Brussel·les ja s'ha assumit que les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna no seran ni de bon tros "insignificants", així que ara l'objectiu és esmorteir el cop al màxim perquè la recuperació que s'havia iniciat després de la pandèmia no descarrili.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

"Si reaccionem de manera forta, podem evitar una recessió, per descomptat que la recuperació es desviarà ràpidament, però podem reduir-ne l'impacte si reaccionem amb força", ha dit l'italià. En què es tradueix aquesta resposta "forta i unida" és ara el principal debat a la capital belga. Les opcions són diverses i les discrepàncies habituals. El sud europeu reclama compartir responsabilitats i el nord prefereix mesures més localitzades.

Més eurobons o reutilitzar els actuals

L'"elefant a l'habitació", en paraules de la ministra neerlandesa de Finances, Sigrid Kaag, és la demanda de repetir l'experiència de la crisi del coronavirus amb una nova emissió d'eurobons que permeti finançar un nou augment de la despesa pública en un moment en què calia justament fixar el calendari per començar a reduir-la de nou. Països com França o Itàlia han encapçalat les demandes d'obrir aquesta via, per finançar també un augment de la despesa en defensa que la UE va segellar simbòlicament la setmana passada a Versalles. Però el debat és embrionari i compta amb les habituals veus escèptiques del nord. Ho reconeixia la mateixa vicepresidenta espanyola, Nadia Calviño: "Estem en una fase incipient en què l'atenció se centra en minimitzar l'impacte en el creixement negatiu en termes d'alça de preus o de carestia de matèries primeres. [...] Però Espanya sempre estarà entre aquells que donin suport a una resposta coordinada i europea a un repte que evidentment transcendeix les fronteres nacionals i, per tant, requereix una acció conjunta".

Hi ha altres significats per a aquesta resposta "forta i conjunta", com ara una nova versió de l'esquema SURE, el fons de la pandèmia que va servir per evitar acomiadaments massius; la reorientació dels plans de reformes antipandèmia encara a mig desplegar per fer front a aquesta nova crisi, o també excloure del recompte del dèficit i deute certes despeses per impulsar-les, com ja estava en debat en la reforma de les normes fiscals que estava sobre la taula abans d'aquesta crisi. Però a la Haia tampoc ho veuen clar: "Països com Polònia han demanat sempre que la despesa en defensa quedi exempta del recompte del dèficit, d'altres demanen l'excepció de les inversions verdes. Als Països Baixos hi hem sigut sempre reticents, hi ha un risc d'elusió, de no mesurar les coses de la mateixa manera", ha dit la ministra Kaag.

Reduir deute malgrat la incertesa

Els ministres de Finances de l'eurozona han acordat justament aquest dilluns que, malgrat la incertesa i amb tota la flexibilitat necessària, els països de l'eurozona han de començar a reduir el deute públic el 2023. Brussel·les ja preveia tornar a les normes de dèficit i deute el 2023, però això era abans que comencés l'atac a Ucraïna. Vistos els esdeveniments, la Comissió Europea va avisar que seria possible ajornar la data en funció de l'impacte del conflicte. Ara bé, els membres de l'Eurogrup consideren que encara és possible fixar-se aquest objectiu: "Creiem que és factible que els països que tenen molt deute puguin començar a fer canvis graduals i reduir deute el 2023", ha dit el president de l'Eurogrup, Pascal Donohoe. "La reducció és necessària, l'objectiu ha d'estar allà de manera realista, flexible i sense matar el creixement", ha dit al seu torn Gentiloni.

Però tot plegat s'embolcalla amb molts peròs i interrogants, a l'espera de poder començar a posar xifres a la patacada. "És massa aviat per fer càlculs", ha dit Gentiloni. A mitjans de maig presentarà les seves previsions econòmiques i és a partir d'aquests pronòstics que es prendran decisions més concretes respecte al retorn a les normes de dèficit i deute. Mentre es manté aquest debat, però, Brussel·les ja ha mogut fitxa per flexibilitzar els ajuts d'estat per a les empreses que pateixen amb més força la crisi energètica i ha obert la porta a limitar el preu de l'electricitat i gravar els beneficis caiguts del cel de les elèctriques. I, malgrat les habituals discrepàncies, hi ha unitat respecte a la necessitat d'actuar i, sobretot, d'evitar una nova recessió: "Si parles de recessió, l'acabes cridant", ha dit Kaag.

stats