La Xina i els EUA es troben a Londres per redreçar les negociacions sobre aranzels
Des que es va acordar la treva de noranta dies a Ginebra, Pequín i Washington s'acusen de violar les condicions establertes
LondresLes delegacions comercials xinesa i estatunidenca s'han reunit aquest dilluns a Londres per abordar un seguit de nous conflictes que han sacsejat les relacions bilaterals, i que amenacen la fràgil treva aranzelària que van acordar el 13 de maig, a Ginebra, després d'una escalada d'augment d'aranzels que s’havien imposat mútuament en una guerra comercial creixent, a partir de l'anomenat dia de l'alliberament de Donald Trump, quan va començar la seva guerra comercial i la imposició de taxes a les importacions.
La nova trobada, que ha tingut lloc a Lancaster House, a menys de tres-cents metres del palau de Buckingham, s'ha produït quatre dies després que el president, Donald Trump, parlés per telèfon amb el seu homòleg xinès, Xi Jinping. "La trucada ha durat aproximadament una hora i mitja i ha donat com a resultat conclusions molt positives per als dos països", va dir Trump. Aquest vespre, però, es desconeix si de la nova reunió dels dos equips negociadors hi ha hagut efectes positius.
En tot cas, els analistes només esperen que, en el millor dels casos, el terreny de joc quedi com es va establir a Ginebra i es prepari l’escenari per a futures rondes de converses, amb prou punts en comú. L’objectiu real, doncs, és restablir el marc per a unes negociacions. Ja que queden només dos mesos perquè acabi la treva de noranta dies que totes dues parts van pactar quan van reduir els seus aranzels. Són converses molt complexes que no es poden resoldre en unes poques reunions. Es tracta de tornar a generar impuls i mantenir-lo.
Perquè des que van acordar la treva, tant els Estats Units com la Xina han intercanviat acusacions enceses sobre restriccions al comerç de semiconductors avançats que alimenten la intel·ligència artificial, les terres rares –vitals per a fabricants de cotxes i altres indústries– i sobre possibles vets al fet que els estudiants xinesos estudiïn a universitats nord-americanes.
El secretari de Comerç nord-americà, Howard Lutnick, que no va prendre part a la trobada de Ginebra, s'ha unit a les converses de Londres. Un fet que, segons alguns analistes, suggereix almenys la disposició dels EUA a escoltar les preocupacions de la Xina sobre els controls a l’exportació. Un dels àmbits on la Xina té avantatge és en la mineria i el processament de terres rares, essencials no només per a l’automoció sinó també per a una àmplia gamma de productes, des de robots fins a equipament militar.
Des de l’abril el govern xinès obliga els productors a obtenir una llicència per exportar set tipus de terres rares. La consegüent escassetat ha posat en alerta els fabricants d’automòbils d’arreu del món, també als Estats Units. A mesura que s’esgotaven les reserves, alguns temien haver d’aturar la producció. Trump, sense esmentar explícitament l'afer de les terres rares, va carregar contra la Xina a les xarxes socials: “La mala notícia és que la Xina, encara que no sorprengui a alguns, ha violat totalment el seu acord amb nosaltres”, va escriure el 30 de maig.
El roc a la faixa de Pequín
Dissabte el govern xinès va indicar que estava abordant aquestes preocupacions, també expressades per empreses europees. En un comunicat el ministeri de Comerç va informar que ja s’havien aprovat algunes sol·licituds i que “es continuarà reforçant l’aprovació d’aquelles que compleixin la normativa”. Justament, el roc a la faixa de Pequín a l'hora de negociar la rebaixa d'aranzels amb la Casa Blanca pot ser el de les terres rares.
D'altra banda, encara que l'afer dels visats d’estudiants no solen formar part de les negociacions comercials, l’anunci dels EUA que començaria a revocar-ne els d’alguns estudiants xinesos va afegir una nova espina a la relació. I el Ministeri de Comerç xinès va treure el tema quan la setmana passada se li va preguntar per l’acusació que la Xina havia violat el consens assolit a Ginebra. Des de Pequín es va afirmar que els EUA havien incomplert l’acord a l'establir noves directrius de control a l’exportació per als xips d’IA, al prohibir la venda de programari de disseny de xips a la Xina i a l'anunciar que revocarien visats a estudiants xinesos. “Els Estats Units han provocat unilateralment noves friccions econòmiques i comercials”, afirmava un comunicat penjat a la web del ministeri.
Durant el curs acadèmic 2023-2024, més de 270.000 estudiants xinesos van estudiar als Estats Units. El secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, havia declarat el 28 de maig que els Estats Units “revocarien els visats d’estudiants xinesos, inclosos aquells amb vincles amb el Partit Comunista Xinès o que estudiïn en camps considerats crítics”.
