La zona euro torna a la recessió mentre els EUA s'enlairen

Alemanya va ser un dels països europeus on més va retrocedir l'activitat econòmica el primer trimestre

3 min
Imatge d'una fàbrica de cotxes del grup Volkswagen a la ciutat alemanya de Wolfsburg.

BarcelonaL'economia de la zona euro va tornar a la recessió, després de patir un descens de l'activitat el primer trimestre de l'any. La caiguda del producte interior brut dels països que comparteixen la moneda comuna va afectar la majoria d'estats membres, amb l'economia més gran, Alemanya, entre els principals retrocessos.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Concretament, en els primers tres mesos d'aquest 2021, el global de l'eurozona va patir una reducció del 0,6% del seu PIB en comparació amb el trimestre anterior, el quart del 2020, quan ja havia perdut un 0,7%. En relació amb un any enrere, la zona euro va experimentar una disminució del PIB de l'1,8%.

Alemanya, considerada la locomotora europea, va ser un dels països més afectats per la nova onada de contagis, la qual cosa va suposar un retrocés de la seva economia de l'1,7%, la tercera davallada més forta només superada per Portugal i Letònia. A Itàlia la caiguda va ser d'un 0,4% i, entre els estats més grans de la Unió, només França va tancar el març en positiu, amb un increment trimestral del seu PIB del 0,4%. També Espanya va patir una caiguda del PIB, del 0,5%, el primer trimestre.

No obstant, les autoritats europees, tant a nivell comunitari com a les capitals, esperen tancar el 2021 amb creixement, sobretot si a l'acabar l'estiu s'ha pogut avançar com està previst el pla de vacunació assolir el 70% de la població adulta immunitzada que permetria iniciar un camí de no retorn cap a recuperar la situació prèvia a la pandèmia. Per exemple, el govern alemany espera tancar aquest any amb una pujada del PIB del 3,5% en el global dels dotze mesos, mentre que la Comissió preveu un 3,8% tant enguany com l'any vinent en el cas de l'eurozona.

A més, l'oficina comunitària d'estadística, l'Eurostat, ha comunicat que la inflació a l'abril es va enfilar fins a l'1,6% interanual a la zona euro, a causa de la pujada del petroli i dels preus de l'energia. Ara bé, si es descompta el preu de l'energia, la pujada va ser del 0,8%, dues dècimes menys que al març.

Contrast amb els Estats Units

La xifra europea contrasta amb els Estats Units, que van tancar el primer trimestre amb el PIB un 0,4% superior al d'un any enrere. De fet, l'economia nord-americana superarà els nivells d'activitat d'abans de la pandèmia aquest estiu, segons els pronòstics dels analistes i del govern, mentre que a la zona euro caldrà esperar fins al 2022 i, en el cas d'Espanya i Catalunya, fins a principis del 2023.

Les raons que expliquen per què Europa s'està quedant enrere en la recuperació en comparació amb els EUA són dues. D'una banda, la campanya de vacunació engegada per les autoritats nord-americanes està sent molt més ràpida que la que coordina la Comissió Europea. Brussel·les ha aturat en diverses ocasions el repartiments de vacunes per estudiar el risc de trombosi entre els vacunats, ha tingut desavinences amb la farmacèutica AstraZeneca sobre les condicions dels contractes i l'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha trigat més que la seva homòloga nord-americana a aprovar l'ús de vacunes.

D'altra banda, en el camp econòmic, els forts estímuls monetaris que han engegat els bancs centrals a les dues bandes de l'Atlàntic han trobat resposta a nivell de despesa pública en l'administració del president Joe Biden, mentre que a la Unió Europea els estímuls fiscals són molt més baixos i, en el cas dels fons Next Generation de la UE, no s'implementaran fins a l'estiu. La gran despesa pública a nivell federal als EUA ha suposat un dels principals motors de creixement per a l'economia.

stats