L'Audiència de Barcelona posa una mica de seny sobre l'1-O

Segons els magistrats, els Mossos van actuar en el sentit de "no alterar la convivència"

En la pitjor setmana de la història recent per a la justícia espanyola, amb la clatellada d'Estrasburg en el cas Otegi i la marxa enrere del Suprem en la qüestió de les hipoteques, un tribunal de l'Audiència de Barcelona ha posat una mica de seny al voltant del debat sobre les càrregues policials de l'1-O. Dos magistrats de tres (perquè un d'ells fa un vot particular en contra) signen una resolució en què obliguen una jutge de Manresa a reobrir el cas de les càrregues policials a Sant Joan de Vilatorrada considerant que "no era necessari colpejar amb les porres i defenses de manera inopinada i per sorpresa els ciutadans que eren a l'exterior del centre".

És la primera vegada que un tribunal qüestiona l'actuació policial de l'1-O, ja que fins ara només ho havien fet alguns jutges d'instrucció, com el del número 7 de Barcelona, que ha cridat a declarar com a imputats una desena d'agents. La resolució és important perquè, en la seva argumentació per reobrir el cas, es carrega alguns puntals de les acusacions que pesen, per exemple, contra el major Trapero. Així, els magistrats consideren que l'actuació policial, que va provocar 14 ferits, "no va ser proporcional", i ressalta que la magistrada del TSJC que va ordenar impedir el referèndum demanava que es fes "sense alterar la convivència", un principi que els comandaments haurien d'haver "valorat" per no deteriorar "la imatge de les institucions".

L'Audiència de Barcelona recorda també que el referèndum "no tenia cap conseqüència jurídica" i, per tant, l'objectiu d'impedir-lo no podia passar al davant de la integritat de les persones. El text dels magistrats afirma que "en altres llocs de Catalunya no hi va haver actuacions policials, les votacions es van fer i es van subministrar els resultats, sense cap conseqüència jurídica". És a dir, els jutges consignen que Catalunya no ha esdevingut una república, i per tant venen a dir a la policia que tot el dispositiu de l'1-O per impedir la votació era absurd.

Aquesta argumentació tira per terra el relat de l'1-O que defensen tant el jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, com la de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela. Tota la causa del Procés es fonamenta en l'existència d'una violència, exercida per les masses mobilitzades tant el 20-S com l'1-O, que els jutges de Barcelona no veuen per enlloc. Bé, en realitat sí que veuen violència, però per part de la policia.

Aquest posicionament pot resultar especialment útil per a la defensa de la cúpula dels Mossos, començant per l'exconseller Joaquim Forn i el major Josep Lluís Trapero, ja que segons els jutges van ser els Mossos els que van actuar de forma correcta durant l'1-O i no la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. Ells són els que van garantir en tot moment que no s'alterés la "convivència ciutadana" i que no hi hagués un desprestigi de les institucions.

Més continguts de