L'escàndol Cifuentes i el paper de Ciutadans

Cs no pretén regenerar la política sinó ocupar parcel·les de poder

L'escàndol que afecta la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, incapaç de provar que va cursar i aprovar un màster a la Universidad Juan Carlos I, està superant tots els límits del cinisme polític. En primer lloc, crida l'atenció que Cifuentes no dimitís de manera automàtica dijous de la setmana passada, quan la mateixa universitat va decidir portar el seu màster a la fiscalia perquè havia detectat indicis de delicte. En qualsevol país del nostre entorn, quan un polític menteix de manera tan descarada de manera pública, i és descobert i posat en evidència, dimiteix sense més dilacions. És el que va fer, per exemple, l'exministre de Defensa alemany Karl-Theodor zu Guttenberg quan es va descobrir que havia plagiat la seva tesi doctoral l'any 2011. En la política espanyola, però, les dimissions voluntàries són escassíssimes, i més aviat acaben convertint-se en decisions agòniques forçades per tercers, com el cas dels ministres Ana Mato o Juan Manuel Soria o de presidents autonòmics com Francisco Camps o Pedro Antonio Sánchez. Tots ells, per cert, càrrecs del PP.

Però en el cas Cifuentes qui està demostrant un elevat grau de cinisme és Ciutadans, la formació de qui depèn la supervivència política de Cifuentes. Aquest dilluns, en el que semblava un gest de coherència, el portaveu de Ciutadans a l'Assemblea de Madrid ha demanat la seva dimissió immediata. En canvi, el que s'ha produït no és la dimissió sinó la intervenció del PP estatal per, contactant directament amb els responsables també estatals de Cs, aturar la crisi.

Encara és aviat per saber com acabarà l'afer, però tot apunta que els populars madrilenys acceptaran les condicions de Ciutadans per a una comissió d'investigació, i així evitaran que els taronges donin suport a la moció de censura que ha presentat el PSOE. Es tracta d'una jugada rodona per a la formació d'Albert Rivera, que s'assegura un PP madrileny feble de cara a les pròximes eleccions autonòmiques sense haver de renunciar a un electorat conservador que no li perdonaria que votés a favor d'un candidat socialista.

Però llavors cal preguntar-se quin és el paper de Ciutadans en la política espanyola, perquè és evident que facilitar la regeneració, vistos els pactes que té a Madrid i a Andalusia, no és la seva prioritat. Més aviat es diria que Ciutadans pretén aprofitar el descrèdit dels partits tradicionals, singularment el PP, per ocupar parcel·les de poder, i si això comporta tenir un comportament ambivalent respecte a la corrupció o mantenir amb vida una política en hores baixes com Cifuentes, doncs cap problema.

El que no s'entén és per què el PP s'entesta a no forçar la dimissió de Cifuentes, a hores d'ara completament desprestigiada, i accepta el xantatge de Cs. Segurament és perquè s'ho veuen tot tan perdut que ja no tenen capacitat de reacció. Rajoy va dir aquest diumenge que el PP és el futur, però la realitat és molt diferent: el futur de la dreta espanyola s'anomena Ciutadans.