L'EDITORIAL

Un Nobel en clau feminista

Nadia Murad i Denis Mukwege prestigien un premi que no passa precisament pel seu millor moment

Els premis Nobel són un referent moral internacional des de fa més d'un segle. Especialment el de la pau i el de literatura, sovint condicionats per la geopolítica mundial i marcats pels grans debats ideològics. Precisament per això, per la seva transcendència, les decisions del Comitè Noruec del Nobel i de l'Acadèmia Sueca són proclius a generar polèmica. Amb encerts i errors –últimament massa errors en el cas de la pau–, reflecteixen el batec dels temps. I els temps aquest 2018 han estat clarament marcats pel despertar d'una consciència popular cada cop més desacomplexada de denúncia contra els abusos sexuals a les dones. No és estrany, doncs, que ahir, coincidint amb el primer aniversari de la campanya del #MeToo, el Nobel de la pau fos concedit a dues figures que simbolitzen la lluita contra els abusos sexuals a dones en contextos de guerra. No és exactament el mateix que el #MeToo, però s'hi assembla molt, encara que sigui en circumstàncies més dramàtiques que els abusos en entorns laborals o familiars, una plaga social fins ara oculta i silenciada a la qual finalment es comença a posar setge.

Amb 19 anys, l'agost del 2014, la jove Nadia Murad, que volia ser mestra, va convertir-se en esclava sexual de l'Estat Islàmic en el context d'un atac sense pietat d'aquest grup terrorista jihadista contra la minoria kurda yazidita del nord de l'Iraq i de Síria. Durant l'ofensiva van ser executats centenars d'homes, entre els quals sis germans de la Nadia, que com 3.000 dones més va ser brutalment tractada i reiteradament violada. Al cap d'uns mesos va poder fugir i un cop a Alemanya la seva veu de denúncia no ha parat de ressonar pel món. Ara té 25 anys i, abans de convertir-se ahir en Nobel de la pau, ja havia rebut el premi Sàkharov europeu i el Premi per la Pau a Barcelona. Al seu costat, l'Acadèmia també ha guardonat el ginecòleg congolès Denis Mukwege, que el 1999 va fundar un hospital al seu país per atendre dones i menors abusades sexualment durant la llarga guerra civil congolesa. Amb 59 anys, viu amb escorta permanent perquè no es mossega la llengua a l'hora d'assenyalar agressors. També ell ja havia rebut el premi Sàkharov. 

Aquest any, a més, el Nobel de literatura no es concedirà, cosa que no passava des del 1949. I no es donarà precisament per l'escàndol d'assetjament i abús sexual que ha envoltat l'Acadèmia Sueca, després que divuit  dones denunciessin el dramaturg i fotògraf Jean-Claude Arnault, marit de l'acadèmica Katarina Frostenson. Un cas que ha deixat tocada la credibilitat dels Nobel, ja de per si prou malmesa pel seu progressiu allunyament de l'esperit d'Alfred Nobel amb guardonats de la pau més aviat fruit de la diplomàcia política que no dels principis fundacionals basats en una radical no-violència. Guardonats com ara Aun Sang Suu Kyi (1991), avui acusada del còmplice del genocidi rohingya, Barack Obama (2009) i la Unió Europea (2012). L'elecció d'aquest any, amb Nadia Murad i Denis Mukwege, i la sacsejada que suposa no donar el premi literari són passos en la bona direcció per tornar a prestigiar els Nobel.  

Més continguts de

El + vist

El + comentat