Els curiosos criteris per reformar la Constitució

La proposta de modificar la carta magna per eliminar-ne els aforaments pot acabar en un referèndum

Pedro Sánchez té poc marge de maniobra pressupostària i una minoria parlamentària que també li impedeix grans canvis de línia de govern. En aquest context, i després dels gols en pròpia porta pel tema dels màsters, el seu i el de la ministra de Sanitat dimissionària, gairebé l'únic que pot 'vendre' a l'opinió pública pels seus primers 100 dies de govern són canvis de relat, els grans gestos. En va ser un d'important l'exhumació de Franco i aquest dilluns, avançant-se a Ciutadans –que dimarts pensava presentar al Congrés una resolució similar–, ha anunciat una proposta per canviar la Constitució per eliminar-ne els aforaments dels polítics.

Tanmateix, no ha quedat del tot clar a què es referia quan parlava d'eliminar els aforaments, una figura que implica que moltíssims càrrecs públics no poden ser investigats ni jutjats pels tribunals ordinaris que els pertocarien sinó per un tribunal superior. És un sistema pensat per protegir els alts càrrecs de la venjança política a través dels tribunals i, també, per agilitzar la investigació i evitar que es perjudiqui la governança de les institucions. Aquest dilluns hi va haver posicions contradictòries, ja que semblava que l'aforament només es retiraria en el cas que el suposat delicte sigui aliè a la responsabilitat política de l'afectat. És a dir, no afectaria els casos de suposada corrupció o prevaricació i, en canvi, sí casos aliens o anteriors a l'etapa política de l'investigat. Es calcula que a Espanya hi ha més de 17.000 aforats, però no tots ho són segons marca la Constitució sinó que alguns, com jutges o policies, ho són en virtut d'altres lleis inferiors i també caldria modificar els Estatuts d'Autonomia perquè el 'desaforament' afectés els parlamentaris autonòmics.

Aquesta reforma exprés de la Constitució –el president del govern espanyol va parlar de 60 dies– hauria de ser votada per tres cinquenes parts de les dues cambres i, per tant, necessitaria el suport del Partit Popular en qualsevol cas, perquè té majoria absoluta al Senat. No és fàcil que ho accepti perquè, precisament, aquest canvi li podria retirar l'aforament al seu líder, Pablo Casado, pel tema del seu misteriós màster a la Universidad Rey Juan Carlos. La primera reacció ja va ser acusar Sánchez de fer la proposta per afavorir els presos polítics catalans, que si es modifiqués la llei podrien tenir la causa en un tribunal ordinari en lloc del Suprem, que concentra ara tot el poder, ja que no permet recórrer a un tribunal superior exceptuant el Constitucional.

Però és que encara que el PP optés per abstenir-se en la votació i això permetés aprovar la reforma, altres partits com Podem i les seves confluències ja han avisat que demanarien que la reforma s'aprovés via referèndum, al costat d'altres grans qüestions que consideren que cal canviar en la carta magna, com ara el tema territorial. Sembla, doncs, que si no hi ha grans sorpreses i una valentia política dels socialistes que de moment costa de veure, serà un tema del qual es parlarà molt però que difícilment arribarà a bon port.

Més continguts de

El + vist

El + comentat