Un acord històric contra la injustícia tributària
BarcelonaLa coneguda empresa de comerç electrònic Amazon no va pagar durant el 2020 cap euro d'impost de societats en vuit països europeus, entre els quals Espanya, on va facturar en total més de 44.000 milions d'euros. Com ho va fer? Doncs tributant només a Luxemburg, on està radicada l'empresa matriu de les filials europees. Aquesta és una pràctica legal però clarament injusta, ja que priva als estats on es produeix una bona part de l'activitat econòmica d'obtenir recursos via impostos. I, al contrari, aquests diners es concentren en països amb tributació baixa, com ara Luxemburg, que practiquen aquest dúmping fiscal. Això és el que pretén evitar l'acord de 136 països que representen el 90% del PIB mundial per aplicar un mínim d'impost de societats del 15% per a les multinacionals amb una facturació superior a 750 milions d'euros.
L'acord, negociat sota el paraigua de l'OCDE, representa un canvi de paradigma perquè aplega gegants com els Estats Units, la Xina o l'Índia, i també tots els membres de la UE, on hi havia països, com Irlanda, Holanda i Luxemburg, que aplicaven polítiques d'impostos baixos per atreure empreses. "La taxa mínima global no pretén eliminar la competència fiscal, sinó que hi posa limitacions acordades multilateralment", afirma l'OCDE. L'organisme internacional calcula que, quan es posi en marxa la taxa, els països cobraran anualment uns 150.000 milions de dòlars (130.000 milions d'euros) addicionals en ingressos procedents de les grans corporacions.
L'acord, doncs, busca reforçar les finances públiques a nivell global i dibuixar un marc de competència fiscal més equitatiu. La idea és molt senzilla: es paga allà on es genera l'activitat i, com a mínim, aquest impost de societats serà del 15%. L'anomenada elusió fiscal era una pràctica habitual, i no il·legal, però que produïa un perjudici molt gran a aquells que pretenien imposar una tributació justa a les grans multinacionals, com li passa a Espanya. Precisament, la pandèmia ha demostrat la necessitat de comptar amb reserves de recursos públics, tant per fer front a la despesa sanitària directa com per poder compensar l'aturada d'activitat econòmica. Tant a la UE com als Estats Units s'estan posant en marxa ambiciosos plans d'inversió pública que busquen impulsar l'economia però que necessiten molts recursos, i no és just que les grans multinacionals no contribueixin de manera equitativa a aquest gran esforç col·lectiu.
El camí fins a fer efectiu l'acord anunciat aquest divendres encara serà llarg i feixuc, però ha de ser el primer pas per a una reformulació de les regles de l'economia a nivell global. Escàndols com els que revelen els papers de Pandora, o abans els papers de Panamà, demostren que hi ha una intricada xarxa de bufets i paradisos fiscals que tenen com a objectiu sostreure recursos al fisc. I només hi poden accedir aquells que tenen més, mentre que la gran majoria de la població paga religiosament els seus impostos, i pobre del que no ho faci perquè li caurà al damunt tot el pes de la llei.
