Alemanya dona un respir a l'euro
BarcelonaL'economia es mou per expectatives, i en un moment de màxima incertesa com l'actual qualsevol senyal serveix per escrutar el que ens ofereix el futur. En aquest context, aquest dijous han arribat bones notícies provinents d'Alemanya, el motor econòmic europeu i el país al qual tothom mira per saber què passarà a la tardor. Doncs bé, davant la previsió que Alemanya entraria en una fase d'estancament econòmic, les dades del PIB del segon trimestre indiquen que va continuar creixent, poc, però creixent. En concret, un 0,1% respecte al primer trimestre. Aquesta dècima és més important del que sembla perquè fixa el creixement interanual en un gens menyspreable 1,8% del PIB, fins al punt que Alemanya ja supera els nivells prepandèmia.
L'impacte d'aquestes xifres fetes públiques per l'Oficina Federal d'Estadística ha estat immediat i ha ajudat a situar la cotització de l'euro un altre cop per damunt de la del dòlar, aturant així una tendència que semblava imparable. La lletra petita de les estadístiques alemanyes també és interessant, perquè es demostra que tant el consum intern, que depèn molt de l'estat d'ànim general, com les exportacions han continuat tirant del carro malgrat la pujada dels preus de l'energia i el tancament del mercat rus. La conclusió és que, fins i tot en un país directament amenaçat per un tancament de l'aixeta del gas per part de Putin, els ciutadans han continuat gastant i les empreses no han aturat la seva activitat. No en va hi ha 600.000 persones més treballant que fa un any.
Aquestes bones notícies no volen dir que no tinguin raó els que preveuen una tardor i un hivern molt complicats a Europa, com per exemple el president francès, Emmanuel Macron, però sí que han de servir per matisar almenys un pessimisme excessiu que pot funcionar com una profecia autocomplerta: a còpia de repetir que les coses aniran molt malament, es frena el consum i, com a conseqüència, es provoca la crisi. L'única realitat és que ningú sap, a hores d'ara, què passarà amb exactitud a la tardor-hivern: hi ha massa incògnites per resoldre, des de quin serà el desenvolupament de la guerra a Ucraïna fins a quin impacte tindrà la pujada de tipus en la inflació, passant, per exemple, per si serà un hivern molt fred o no. El que està clar és que Alemanya és el país clau per a la UE: si la seva economia cau, arrossegarà tota la resta.
En aquest escenari, tot el que sigui evitar la recessió serà una bona notícia per a Europa i una de dolenta per a Putin, que compta amb desestabilitzar els diferents governs provocant una elevada inflació. Un dels primers governs europeus que podria passar a ser pro Putin és el d'Itàlia, que celebra eleccions el 25 de setembre amb la ultradretana Giorgia Meloni com a favorita per ser la primera ministra. Precisament, Itàlia és la baula feble de l'economia europea, amb un deute i una prima de risc disparats. Aquesta és, doncs, una partida amb molts actors i variables diferents, i en què l'optimisme o el pessimisme general també juguen un paper bàsic.
