01/03/2021

El pitjor Barça en el pitjor moment

3 min
Escorcoll d'un cotxe a la seu del FCB al Camp Nou
Disponible en:

El Barça passa per un dels pitjors moments de la seva història. Els últims anys han estat marcats per una progressiva degradació en tots els camps: en el camp pròpiament esportiu, en el terreny econòmic i en el no menys important dels valors associats a la institució. El Barçagate, que ara irromp de nou, i de cop, en plena cursa final de la campanya electoral més atípica que s'ha viscut mai al club –per com s'hi ha arribat i pel context de pandèmia–, no fa sinó reforçar aquesta caiguda en picat del prestigi d'una entitat esquitxada per la corrupció i pel joc brut als despatxos. Una pèssima gestió ha dilapidat els èxits esportius i la credibilitat cívica i social. El Barça ha passat de tocar el cel a estar immers en una profunda i dolorosa crisi. El final de Josep Maria Bartomeu és el final d'una època, d'una generació de dirigents que s'havien de menjar el món i han acabat de la pitjor manera: la detenció de l'expresident i dels que van ser els seus tres executius de confiança, interrogats pels Mossos durant tota jornada sota l'acusació d'administració deslleial i corrupció entre particulars, il·lustra la caiguda als inferns. El Barça està tocant fons i ho fa coincidint amb moments també crítics per a la societat catalana.

La situació demana, doncs, un canvi radical i urgent. A la principal institució esportiva del país, que, com diu el lema, ha estat "més que un club" i que és una marca internacional de gran impacte, li toca més que mai recomençar sobre noves bases. Amb màxima seriositat per recuperar el crèdit ciutadà. Amb La Masia com a far, havia sigut un exemple a seguir: va demostrar que es podia estar a l'elit professional internacional treballant alhora amb el futbol base. Amb el futbol femení es va fer una aposta de canvi generacional i de mentalitat. Amb el manteniment de les seccions, es va saber treballar la identitat plural, amb vocació de penetració social. I amb totes aquestes potes, que eren alhora esportives i socials, s'havia connectat amb un ideari de valors cívics. Però tot això s'ha posat en perill. En plena deriva especulativa del futbol mundial, des de la gestió del club s'ha jugat amb foc fins a produir una autèntica trencadissa, que és econòmica, sens dubte, però també esportiva i social. El problema de la caixa és greu i hipotecarà els pròxims anys del club. Per tant, el que toca és un equip directiu que no tingui por d'arremangar-se, de posar-se a treballar per enllaçar amb la millor versió del Barça, quan al llarg de la història ha sabut unir victòries al terreny de joc amb prestigi ciutadà, amb sinergies en el món educatiu, empresarial i social.

En el món de l'esport professional no tot hauria de valer. És evident que és un entorn poc transparent i democràtic. Però el Barça, en lloc de caure en les males praxis, hauria de voler desmarcar-se'n, hauria d'aspirar a guanyar jugant net. Aquest és el gran repte del club per a la pròxima dècada. Fer net, obrir una nova etapa, aspirar a tot des d'una inqüestionable visió ètica i d'excel·lència i rigor professional: liderar un canvi així és el que pot tornar a donar orgull al club, tant als seus socis com als seus seguidors. És el que pot tornar a fer-lo "més que un club".

stats