Barça, Negreira i pressupostos
El mateix dia el Barça ha estat notícia per partida doble, i cap de les dues tenia caràcter esportiu. No és el millor que li pot passar a un club. El cas Negreira embruta més el Camp Nou: el titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha imputat el Barça i els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu per un presumpte delicte de suborn. De fet, en la seva resolució, tot i que la investigació acaba de començar i que el procés es pot allargar en el temps, el jutge ho veu molt clar i ja dona per fet que, sortís beneficiat o no en els terrenys de joc, el club va subornar Negreira pare i fill durant anys. És la "deducció lògica", diu. És més: Aguirre assegura que "el delicte de suborn es va consumar" perquè els pagaments van existir i l'objectiu era condicionar les decisions arbitrals, "es demostri o no la corrupció sistèmica de l'arbitratge espanyol a causa d'aquests pagaments". La Fiscalia ha calculat en la seva querella que el Barça va pagar 7,3 milions entre el 2001 i el 2018 a les empreses dels Negreira. Acabi com acabi l'assumpte, el prestigi del Barça en sortirà tocat. El procés li comportarà moltes penes de telediario. La imatge d'un club que antany es reclamava més que un club rep un nou cop.
L'altra notícia del dia són els comptes de l'exercici de la temporada 2022-23 i els pressupostos per a l'actual, la 2023-24. Els números ja tancats s'haurien saldat amb un benefici de 304 milions: 1.259 en ingressos i 1.165 en despeses; la matinera eliminació de la Champions es va compensar amb acords amb 20 nous espònsors, i sobretot amb la venda del 15% dels drets audiovisuals a Sixth Street (que es reflecteix amb 400 milions al capítol d'ingressos) i la de Barça Studios (197 milions d'ingressos financers que no s'han cobrat completament). De fet, el funcionament orgànic de la temporada passada hauria suposat 200 milions de pèrdues operatives, principal motiu pel qual el fair play financer de la Lliga continua excedit. Pel que fa als pressupostos que s'han aprovat aquesta setmana per via telemàtica, pocs dies abans del límit que marquen els estatuts (30 de setembre), s'espera que comportin uns ingressos de 859 milions i unes despeses de 848. La diferència positiva és només d'11 milions. Molt ajustat. El paper ho aguanta tot. Caldrà analitzar amb atenció aquests números. D'entrada, però, amb l'equip exiliat a Montjuïc i amb les obres de remodelació del Camp Nou en curs, les previsions pivoten en bona part sobre l'esperada bona marxa del primer equip masculí a la Champions.
El Barça fa massa anys que juga al límit als despatxos. Les continuades baixes internes en la gestió delaten dubtes i febleses. La situació heretada és realment complicada, tant en termes econòmics com de prestigi social. La imatge del club se n'està ressentint, i a remolc també la confiança dels socis i l'adhesió dels seguidors. Com sempre, la marxa esportiva dels de Xavi Hernández serà clau per fer oblidar, o no, les misèries del passat i del present, i és que en el cas del Barça el criteri per analitzar la situació és massa sovint el sentiment blaugrana i no l'anàlisi i la transparència de la gestió.
