07/05/2021

Quina Barcelona volem

2 min
El solar on es construirà l'Hermitage
Disponible en:

La Barcelona turística o la Barcelona de la innovació i la recerca. Cap on vol avançar preferentment la ciutat? El covid ens ha acabat d'obrir els ulls sobre la necessitat de repensar el futur de la capital. Ja feia temps que el model turístic estava en crisi i havia portat al límit l'òptima convivència i la qualitat de vida, expulsant veïns i fent el dia a dia angoixant en molts barris per l'excés de visitants. Ara, al desaparèixer els turistes de cop i durant més d'un any, s'ha produït un col·lapse econòmic que ens ha posat davant l'evidència del perill de fiar-ho quasi tot al mannà turístic en detriment de la indústria i altres sectors. No es poden posar tots els ous en un mateix cistell. Una Barcelona només de serveis de poc valor afegit no és una aposta guanyadora. Sí que ho és, en canvi, recuperar l'esperit industrial des d'una voluntat innovadora, que inclogui recerca en noves tecnologies i en sostenibilitat.

Aquest és l'esperit que batega rere la proposta, encara embrionària, per crear el European Urban Tech, un centre que podria ocupar el solar en principi destinat al projecte encallat de la franquícia del museu Hermitage, sobre el qual no es posen d'acord l'Autoritat Portuària i l'Ajuntament. Sobre el paper, i advertint sobre la manca de concreció, aquesta nova iniciativa resulta interessant. Si la hipotètica aliança de Barcelona amb el museu rus respon a la lògica fàcil d'atraure més turisme internacional amb una marca cultural importada, en aquest cas estem davant d'una idea de més calat i sobretot de més ambició, tant econòmica com científico-cultural. Perquè un equipament en què ja d'entrada hi convisquin realitats com l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), la Barcelona Tech City i el Col·legi d'Arquitectes, ja és una garantia. Les tres institucions fa uns mesos que treballen per constituir-se en un hub que ara podria quallar en aquest emplaçament si aconsegueix el necessari coixí institucional. De nou, aquí s'haurien de posar d'acord el Port i el govern municipal. I caldria sumar-hi més agents, tant privats com públics. En projectes així és imprescindible que es doni un ampli consens ciutadà que faci possible assegurar el finançament i, alhora, que l'artefacte resultant tingui sentit pel que s'hi faci, és a dir, pel contingut. Només així pot ser lògica l'alternativa a l'Hermitage.

Un bon exemple també barceloní de recerca és el que està tirant endavant la Universitat Pompeu Fabra a l'antic Mercat del Peix, on s'ha de constituir un nou complex de recerca i innovació, centrat en biomedicina, biodiversitat i benestar planetari, que s’ubicarà al costat mateix del campus de la Ciutadella. Amb la participació de dos socis estratègics com són el Consell Superior d'Investigacions Científiques i el Barcelona Institute of Science and Technology, està previst que estigui en marxa el 2024 i que hi treballin 1.200 persones, amb una alta concentració de talent.

Apostes com la del Mercat del Peix o aquesta incipient del European Urban Tech, creadores de sinergies econòmiques i científiques, van en la bona línia dels projectes Next Generation que vol potenciar la UE per sortir enfortits de la pandèmia, inclosa la Nova Bauhaus Europea. Són el camí a seguir. I s'han de plantejar seriosament. L'edifici seria només un primer pas.

stats