Els beneficis de les elèctriques i el preu de la llum
Aquest dilluns està previst que el preu de l’electricitat al mercat majorista torni a batre un rècord històric: 442,54 euros el megawatt hora (MWh). Aquest passat mes de febrer el preu mitjà de la llum al mercat regulat va ser de 201 euros, quan en el mateix mes del 2021 va ser de 28,50 euros. Al diari d'avui també es pot llegir que les grans elèctriques de l'Íbex-35 van més que triplicar els seus guanys l'any 2021. Repsol, Endesa, Iberdrola i Naturgy van tancar el 2021 amb un benefici net conjunt d’11.054 milions d’euros, un 226% més que l’any 2020, quan va ser de 3.388 milions d’euros. Cal dir que en tots els casos han crescut més els beneficis que el volum de facturació, que va augmentar "només" un 33% respecte a l'any anterior.
La més beneficiada ha sigut Iberdrola, que és la que té més guanys (3.885 milions d'euros), i potser val la pena recordar que la companyia ha sigut assenyalada, fins i tot pel mateix ministeri de Transició Energètica, per haver buidat els pantans sense necessitat l'estiu passat i haver impedit així que les seves centrals hidroelèctriques poguessin generar més volum d'energia més barata. Com ja han hagut d'aprendre a cop de factura els consumidors, el sistema tarifari espanyol és molt enrevessat, ja que cada font d'energia –nuclear, hidroelèctrica, eòlica, gas– té un preu en funció de la demanda, del seu cost de funcionament i sobretot del grau de contaminació. Com més contamina, més cara és. Així, primer entren al mercat les energies que menys contaminen i, si no es cobreix la demanda prevista, van entrant les següents, que cada cop són més cares. El preu que compta al final, però, és el de l'última, i és aquesta, la més cara, la que marca el preu de totes les anteriors. La sospita que s'ha intentat forçar l'entrada en funcionament de les energies més cares per part d'algunes companyies, doncs, mereixeria una investigació més a fons dels reguladors.
Aquest sistema marginalista és una imposició europea que el govern espanyol va intentar canviar ja fa mesos sense èxit. La raó era que d'aquesta manera forçava administracions i inversors a apostar per l'energia renovable, però pel camí ha servit per enriquir també les companyies tot i que cal dir que en alguns casos, com ara Repsol i Naturgy, ho estan aprofitant per preparar-se invertint en la transició energètica obligada. L'increment del preu del gas, fins i tot abans de la guerra d'Ucraïna, ja havia fet pujar molt els costos i estava començant a canviar les posicions a la Unió Europea, però sens dubte ara s'acceleraran les inversions en renovables i hi haurà més receptivitat a l'hora de canviar les normes per evitar que el sistema de subhasta suposi un càstig als ciutadans més vulnerables.
De moment, el govern espanyol ja ha dit que s'allargaran les mesures fiscals adoptades fins ara per rebaixar l'impacte del rebut, però, com s'ha vist, han sigut insuficients. A curt termini calen més ajudes a les famílies, més control a les grans companyies elèctriques i un canvi momentani en la normativa que permeti que es cobri pel tipus d'energia real que es consumeix. I, mentrestant, a mitjà termini, haurem d'accelerar com més aviat millor la transició energètica.
