Què cal fer davant el dilema PP-Vox / PSOE
Diumenge que ve sabrem si Espanya consolida la seva espectacular involució ideològica, marcada per la irrupció d'una extrema dreta que s'ha tret la careta franquista i que, amb la complicitat del PP de Feijóo, està accedint als governs municipals i autonòmics, o si el sanchisme, amb el suport de Sumar i de les formacions catalanes i basques que representen la diversitat plurinacional, aconsegueix mantenir el timó de l'Estat. No resulta gens exagerat afirmar que ens trobem davant d'un dilema històric. La democràcia forjada a partir de la mort del dictador, l'anomenat règim del 78, ha tingut moments de crisi, ha vist com es debilitava el bipartidisme que li donava estabilitat i ha patit la sacsejada del Procés català. Però el que ara té al davant és una esmena a la totalitat que no ve de la perifèria, sinó del cor mateix del sistema: amb l'entrada de Vox a les institucions, i si en efecte arriba a la Moncloa –o en condiciona el govern–, el que està en risc és la mateixa essència democràtica de l'estat de dret.
El que està en joc és molt. Vox, i a remolc seu també un PP que no ha dubtat a fer un gir populista, estan obrint la porta a fer marxa enrere en drets i llibertats bàsics, a posar en qüestió la imprescindible lluita contra el canvi climàtic, a donar de nou legitimitat a actituds masclistes que semblaven superades, a enverinar la convivència contra Catalunya (en especial amb la llengua) i contra el País Basc (revivint el fantasma de la desapareguda ETA) i a flirtejar amb els discursos més demagogs, islamòfobs i antiimmigració.
Tot això suposa un retrocés democràtic perillós, una deriva autoritària que, a més, pot fer valer el que està passant en altres països europeus, començant per Itàlia i seguint per Hongria i Polònia, sense oblidar la força de Le Pen a França o la influència creixent dels partits ultres als països nòrdics. Com bé sabem a Catalunya –com a mínim des del naixement de l'ara desaparegut Ciutadans–, és fàcil enverinar la convivència i molt difícil construir-la i preservar-la. La pluralitat, sigui ideològica o cultural, i ja no diguem nacional, genera un rebuig visceral en la mentalitat excloent de Vox i el PP, que continuen somniant una Espanya uniforme.
Davant d'això, la societat catalana ha d'estar preparada, des de les institucions i la política, però també des de la societat civil, per al que pugui arribar. I prèviament ha de fer el que calgui per intentar conjurar aquest malson: sens dubte anant a votar i, tot seguit, no renunciant a fer política al Congrés, ni que sigui la del mal menor. Malgrat totes les limitacions evidents del PSOE i Sumar pel que fa a l'abordatge del sobiranisme català, la distància amb el tàndem PP-Vox és evident. Si eventualment hi ha la possibilitat d'evitar que accedeixin a la Moncloa, caldrà jugar les cartes amb intel·ligència i exigència.
