Cas Mas d'Enric: primer aclarir els fets, i després les responsabilitats

Les presons catalanes han viscut un dia de protestes generalitzades arran de l'assassinat d'una cuinera al centre penitenciari Mas Enric per part d'un reclús que es va acabar suïcidant. Es tracta d'un episodi molt tràgic, del qual no hi ha precedents en democràcia, i que s'ha d'investigar per determinar què va fallar en els protocols de seguiment dels presos i les condicions de seguretat a les presons. Es pot entendre la ràbia i la impotència dels funcionaris de presons, i ara més que mai s'han d'escoltar les seves reivindicacions, però ara la prioritat no ha de ser demanar la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, o el secretari de serveis penitenciaris, Amand Calderó, sinó aclarir els fets per identificar els errors que s'hagin pogut cometre i comprovar si hi ha hagut algun tipus de negligència.

Bàsicament es tracta de discernir si es tracta d'un cas aïllat i imprevisible (un entre un milió) que no ha de posar en risc un sistema de rehabilitació que globalment ha demostrat la seva eficàcia, o una errada sistèmica que s'ha produït ara però que podria haver ocorregut molt abans i en més ocasions. Per als testimonis dels mateixos funcionaris companys de la víctima, no es pot deduir que el pres tingués un perfil conflictiu, més aviat el contrari, tot i que havia estat condemnat per assassinar una prostituta amb arma blanca. Sembla evident que alguna cosa va fallar en els exàmens psicològics d'aquesta persona, que a hores d'ara no sabem si va patir una alienació mental transitòria o feia temps que planejava l'atac. El fet que després se suïcidés afegeix més interrogants i fa més difícil la resolució del cas.

Aquest cas sí que ha de servir per dirigir la mirada cap a la realitat complexa i conflictiva de les presons. En això sí que tenen raó, els funcionaris. Només ens recordem d'ells quan hi ha notícies desgraciades. És el moment de ser conscients d'una realitat en què els treballadors han d'afrontar casos de trastorns mentals i drogaddiccions i per als quals potser no estan prou preparats ni tenen els mitjans suficients. El perfil de pres ha canviat els últims anys, en paral·lel a la societat en el seu conjunt, i ara hi ha més dificultats per instaurar un règim de disciplina, segons es queixen els funcionaris.

La conselleria ha d'afrontar totes aquestes reclamacions i negociar-les amb els sindicats, però aquest diàleg no s'hauria de barrejar amb el cas de l'assassinat de Mas Enric, que ha d'anar per un altre conducte. Serà només quan se sàpiga què va passar amb exactitud que es podran reclamar les dimissions i les responsabilitats polítiques que es cregui convenient. El que sí que és cert, i és una crítica legítima, és que la consellera ha trigat a oferir explicacions i donar la cara. Però, en tot cas, el que no es pot fer és reclamar dimissions com a condició sine qua non per dialogar amb els responsables de la conselleria. Primer cal aclarir els fets i després exigir responsabilitats. Aquest és l'ordre lògic i correcte.