El covid causa més pobresa al sud d'Europa
A poc a poc les institucions europees van fent el mapa de l'impacte econòmic del pas de la pandèmia del covid-19 pels diferents territoris. I, tot i la iniciativa històrica de llançar el pla de reconstrucció econòmica més important de la seva història (els fons Next Generation) i l'elevat endeutament dels estats, el mapa continua revelant, amb alguna sorprenent excepció, la fractura entre el nord i el sud. Segons les dades de l'Eurostat, Espanya és un dels nou estats de la Unió Europea en què la pandèmia ha incrementat el risc de pobresa entre la població en edat de treballar. La majoria són estats del sud, com la mateixa Espanya i també Portugal, Itàlia, Grècia, Bulgària o Eslovènia, però en aquesta llista també apareixen països com Irlanda, Àustria o, el més sorprenent, Suècia.
Per contra, als països del centre i el nord d'Europa, principalment França, Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos, però també als de l'Est i els bàltics, el risc de pobresa s'ha mantingut estable. A Estònia fins i tot s'ha reduït. El motiu que assenyala l'oficina d'estadística europea és l'ensorrament de la taxa d'estalvi de les famílies espanyoles en els últims trimestres (no hi ha dades segregades de Catalunya). I això que al principi de la pandèmia, amb els confinaments massius, la taxa d'estalvi es va disparar a Espanya, on era de les més baixes d'Europa, i també al conjunt de la UE, fins a enfilar-se per damunt del 25%.
Aquesta situació es va produir per la impossibilitat de gastar en oci i perquè la crisi sanitària va fer que moltes famílies posposessin compres importants. Però ja la tardor del 2020, quan la segona onada va impactar amb molta potència, la taxa d'estalvi va començar a baixar fins a situar-se per sota del 10%. Els economistes assenyalen la manca d'estímuls i ajudes directes a les empreses i a les famílies com la causa d'aquest empitjorament de les economies familiars. I és que aquí s'ha pogut comprovar altre cop com els països rics, com ara Alemanya, podien compensar amb ajudes la pèrdua d'ingressos de molts negocis, mentre que a Espanya les ajudes han sigut escasses i poc àgils a causa de la burocràcia.
Evidentment, la fotografia actual es pot revertir si es fa un bon ús dels fons europeus, però d'entrada s'ha comprovat el mateix que ja es va veure durant la crisi del 2008-2012: hi ha una Europa de dues velocitats a nivell econòmic. Una, la del sud, que arrossega profunds desequilibris estructurals, com ara un atur elevat i un deute públic desbocat, amb una economia molt dependent de sectors com el turisme que no creen llocs de treball de qualitat, i una altra, la del nord, més enfocada a la indústria i a l'exportació, i amb les hisendes públiques sanejades.
Tant de bo els fons europeus serveixin per esborrar aquesta frontera invisible i aconseguir una veritable convergència europea en termes de poder adquisitiu i protecció social. De moment, l'impacte de la pandèmia ha fet just el contrari: fer més gran la fractura entre el nord i el sud.
