L'ARA ha tingut accés als càlculs oficials del Govern sobre el dèficit fiscal corresponent a l'any 2022, i la conclusió és que si bé es detecta una lleugera baixada respecte a les xifres del 2021, s'observa clarament que es tracta d'un problema estructural en la relació entre Catalunya i el sector públic espanyol. L'any 2022 la diferència entre el que Catalunya va aportar a les arques de l'Estat i el que aquest hi va retornar en forma d'inversions i polítiques públiques va ascendir a 21.092 milions d'euros, una xifra que equival al 8,2% del PIB català. L'any anterior el dèficit fiscal calculat segons el mètode de flux monetari va ser de 22.013 milions, un 9,6% del PIB. En un any, doncs la diferència es va reduir en uns 1.000 milions i una mica més d'un punt de PIB.
Tot i això, si mirem la sèrie històrica (1986-2022) veiem que aquest 8,2% coincideix pràcticament amb la mitjana del període, que és del 8,1%. Per tant, la conclusió no pot ser una altra que assenyalar que el dèficit fiscal és una constant històrica que no depèn tant del color polític dels governs de l'Estat com de factors externs, com ara una crisi econòmica o una pandèmia. Si mirem les xifres de l'altre mètode de càlcul, el de càrrega-benefici, veiem unes xifres lleugerament més baixes però que també mantenen una coherència històrica. El 2022 el dèficit hauria estat de 14.665 milions, un 5,7% del PIB, quan la mitjana dels darrers 20 anys és d'un 6% del PIB.
A grans trets es pot afirmar que Catalunya aporta recursos a l'Estat una mica per sobre del seu pes a l'economia, que és d'un 19%, i en canvi en rep per sota del que representa en població, que és un 16%. Aquest 8% sobre el PIB de dèficit fiscal constant és una llosa que explica bona part dels problemes del sector públic català i també el col·lapse de les infraestructures que hem vist les darreres setmanes. Els experts assenyalen que un dèficit fiscal raonable, tenint en compte que Catalunya és un territori ric en el context espanyol, hauria de ser com a màxim del 3% o del 4% del PIB, però no entre un 8% i un 10%.
Reduir el dèficit fiscal a la meitat, doncs, hauria de ser un objectiu compartit de país. I per aconseguir-ho hi ha dues palanques principals: el sistema de finançament i les inversions. De proposta de finançament el govern espanyol n'ha posat una sobre la taula que millora els ingressos de la Generalitat en 4.700 milions, cosa que és positiva però que no resol per si sola el problema. L'autèntic forat negre continuen sent les inversions, que en el cas de Catalunya mantenen un grau d'execució molt inferior a la mitjana, també com una constant històrica. Ara s'està negociant la creació d'un consorci entre l'Estat i la Generalitat que hauria de vetllar perquè el que s'ha pressupostat s'acabi complint.
En tot cas les xifres de la balança fiscal han de servir per fer pedagogia i desmentir els que diuen que Catalunya no té cap problema de finançament. I el que seria raonable és que l'Estat fes públiques les dades de totes les comunitats autònomes per saber qui rep i qui aporta. Un exercici de transparència que clarificaria moltes coses.
