Com s'ha de lluitar contra el clima global d'involució pel que fa a drets i llibertats? Avenços aconseguits al llarg de dècades corren perill davant l'ofensiva d'un populisme reaccionari que cada cop marca més l'agenda i els debats públics. Ho estem veient als Estats Units de Trump i arreu d'Europa. Catalunya i Espanya no se n'escapen. És en aquest context que cal entendre la pretensió del govern espanyol de blindar el dret a l'avortament dins la Constitució. ¿Però és un moviment genuí o és una maniobra per buscar el xoc amb la dreta? L'exministra Irene Montero (Podem) s'ha afanyat a denunciar la suposada maniobra del PSOE per fer servir els drets de les dones per a una operació d'interès propi merament partidista.
En el terreny polític, la proposta del PSOE en efecte ha desfermat l'oposició del PP més dur, el que encarna la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que a remolc de la pressió de Vox un cop més ha anat a l'enfrontament directe amb Pedro Sánchez, a qui ha qualificat de "machito" i davant del qual ha fet valer que ella ha perdut dos nadons. Una vegada més, Ayuso camufla el debat seriós rere l'atac personal, convertint la política en una tertúlia televisiva de baix calat. Però a Sánchez ja li va bé el duel amb la presidenta madrilenya, amb el qual, de passada, afebleix una vegada més Feijóo.
Ayuso, tanmateix, no té una posició precisament coherent en l'assumpte. De fet, acaba de desautoritzar la seva consellera de Sanitat, que va votar a favor del registre de persones objectores de consciència de la pràctica de l'avortament, un requisit legal del 2023. Un registre que en cap cas és una llista negra, com diu Ayuso –els ciutadans no la poden consultar–. De fet, la Comunitat de Madrid compta amb un registre similar per a la llei d'eutanàsia. Simplement, a remolc del que fa dues setmanes va passar a l'ajuntament de la capital espanyola, on a proposta de Vox es va aprovar un text sobre la síndrome del postavortament –síndrome sense cap evidència científica–, Ayuso ha aprofitat per marcar posició ideològica en el camp de les guerres culturals amb l'objectiu d'evitar que Abascal li guanyi la partida, de fer oposició fàcil contra Sánchez i d'anar per lliure davant un Feijóo sempre lent i descol·locat.
La iniciativa de l'executiu socialista de demanar un informe consultiu al Consell d'Estat per modificar l'article 43 de la carta magna i incorporar-hi aquest dret de les dones requerirà una majoria qualificada a les Corts. És a dir, caldran els vots del PP. Difícilment els obtindrà. Però més enllà d'això, hi ha un altre problema. Hi ha dubtes tècnics sobre la seva eficàcia: dins el món jurídic, hi ha qui considera que la mesura podria produir un efecte bumerang. No queda clar si la modificació protegeix més l'avortament, un dret que, amb el canvi, no quedaria emmarcat en la secció que regula els drets fonamentals i les llibertats públiques, i, per tant, no se sap si aquest dret ja està prou protegit gràcies a la jurisprudència del Tribunal Constitucional. Tot plegat, molt poc seriós.
