01/05/2021

El desgavell de la segona dosi d'AstraZeneca

2 min
Cues a l'entrada del punt de vacunació de la Fira de Barcelona, aquest divendres
Disponible en:

El ministeri de Sanitat espanyol ha decidit ajornar encara més la decisió sobre què cal fer amb les persones de menys de 60 anys que han estat vacunades amb AstraZeneca, fins al punt que en alguns dels immunitzats s'haurà depassat el límit de 12 setmanes entre la primera i la segona dosi fixat pel fabricant. El motiu és que el ministeri vol esperar els resultats d'un assaig clínic amb 600 persones que està duent a terme l'Institut de Salut Carlos III per comprovar que es pot combinar una primera dosi d'AstraZeneca amb una segona de Pfizer. El problema és que si se superen les 12 setmanes que marca AstraZeneca s'estarà assumint el risc que es perdi l'efecte immunitzador de la primera dosi.

Recordem que a Espanya hi ha dos milions de persones, 200.000 de les quals a Catalunya, de menys de 60 anys que han estat vacunades amb AstraZeneca (personal sanitari, docent, treballadors essencials, etc.). I que l'Agència Europea de Medicaments ha recomanat seguir amb la pauta recomanada per la farmacèutica tot i admetre que s'han detectat alguns casos de trombes directament relacionats amb la vacuna. Alguns països, com França i Alemanya, ja estan subministrant directament la segona dosi amb Pfizer, i aquest és també el criteri que defensen les autoritats sanitàries catalanes.

Cal tenir en compte que aquests dies s'està veient que hi ha una relació directa entre percentatge de la població vacunada i recuperació econòmica. I que endarrerir la vacunació pot causar més morts per covid que qualsevol efecte secundari provocat per les vacunes. Tampoc s'entén que, per compensar els dubtes amb AstraZeneca, no s'autoritzés a espaiar les dosis de Pfizer, com va reclamar Catalunya. No sembla que el ministeri tingui entre les seves prioritats accelerar al màxim la vacunació, que és el que tots els experts recomanen per guanyar la batalla al virus.

I és que la immunització està directament relacionada no només amb l'aixecament de les restriccions i el retorn gradual a la normalitat, que a Catalunya començarem a veure a partir del 9 de maig, sinó també amb la represa econòmica. Aquest divendres hem sabut que la Unió Europea, on la vacunació ha sigut més lenta que en altres llocs del planeta, ha patit una caiguda del PIB del 0,6% en el primer trimestre de l'any (Espanya ha caigut al 0,5%). Mentrestant, als Estats Units ja estan en números verds i han crescut un 0,4%. El més important, però, és que els Estats Units tenen previst recuperar l'activitat d'abans de la pandèmia aquest mateix estiu, mentre que Europa haurà d'esperar fins a l'any vinent. Aquest retard en la recuperació, que ja es va donar en anteriors crisis, es pot convertir en milions de llocs de treball perduts i un augment de les desigualtats i la pobresa si no s'actua de manera immediata.

En el cas de la crisi del covid no hi ha gaire debat entre els experts: els dos pilars de la recuperació són la vacunació massiva i la política d'estímuls. Si Europa no accelera amb les vacunes i amb els fons europeus quedarà, un cop més, a la cua de la recuperació.

stats