El drama de Sallent i la salut emocional dels adolescents
Des de la pandèmia, és un assumpte que ha agafat relleu. Ara, a causa de la tragèdia de les bessones de Sallent, torna a estar de cop en primer pla. És un nou i dramàtic avís de la necessitat indefugible de prendre-s'ho com una qüestió de la màxima importància. Hi ha vides en joc. Com es detecten els casos greus? Què han de fer els pares? Com han d'actuar els mestres? Sembla evident que falten protocols i formació. Són moltes les famílies preocupades per com cal tenir cura de la salut emocional dels fills. Són molts els mestres desconcertats i alarmats per l'augment de problemàtiques entre els alumnes, comportaments i situacions que no saben com abordar. Tot plegat fa que cada cop hi hagi més consciència de la importància de fer front a aquesta realitat crítica.
El que ha passat amb les germanes de Sallent posa al descobert la dificultat, complexitat i fragilitat dels problemes de salut mental, on sovint concorren moltes causes. En aquest cas, i pel que de moment se sap, rere el desesperat intent de suïcidi hi havia com a mínim un procés de canvi de gènere, una família recentment arribada amb problemes de convivència i una experiència de bullying escolar on es barrejarien tant el rebuig sexista com el cultural. És molt delicat fixar una causa determinada com a desencadenant dels dramàtics fets. El que tocarà ara serà, sobretot, engegar un procés de cura psicològica en la germana supervivent i en els pares, i alhora fer un treball a fons i de fons en l'entorn escolar per evitar que situacions com aquesta es repeteixin. Es tracta de tasques tan imprescindibles com complicades, que demanen professionals preparats, suport institucional i un compromís educatiu transversal.
El que avui passa en moltes famílies, i en moltes escoles i instituts, és que les friccions de convivència i de salut emocional estan passant per davant de l'educació i la formació, i de fet sovint hi interfereixen molt. L'adolescència sempre ha estat un període inestable i emocionalment complicat, però els darrers anys sembla que s'han disparat i generalitzat els problemes greus, amb la vivència del propi cos –tan important en aquestes edats– al centre de les dificultats de consolidació de la personalitat. Sens dubte, són molts els elements que han contribuït a aquest canvi, en el qual, tanmateix, la realitat omnipresent de les xarxes socials ha esdevingut el principal mitjà de socialització dels infants i joves, un mitjà que està fora del control de progenitors i formadors. L'autonomia i la distància del món adolescent respecte al món adult avui dia són molt superiors a les de fa unes dècades. D'aquí la dificultat d'entendre i influir en el creixement dels nois i noies, que des d'una edat molt precoç agafen el seu camí en solitari, i a vegades amb un destí tràgic. Sense haver de tornar a un passat de control i d'autoritarisme a casa i a l'aula, sí que caldria buscar noves maneres de trencar aquesta distància, que sovint es converteix en un aïllament perillós.
