El de la droga és un 'hub' que no interessa
Ens agrada ser capdavanters i líders en moltes coses. En innovació, en recerca, en exportacions... i voldríem ser-ho en interconnexions aèries i aeroportuàries. Voldríem ser un hub, un lloc d'intercanvi i de connexions en molts àmbits. Però el que no ens interessa és, precisament, un hub que cada cop creix més: el de la droga. I hi ha moltes raons que han facilitat que cada cop ho siguem més. Per una banda, perquè tenim molta costa, estem en un lloc estratègicament situat al Mediterrani –relativament a prop de la costa africana i amb moltes cales amagades on desembarcar la droga– i molt a prop per carretera de la ruta europea, i amb molt bones connexions tant aèries com marítimes, cosa que facilita l'entrada des de destinacions més llunyanes.
A tot això, s'hi suma una legislació que és vista tant pels experts com, sobretot i de manera preocupant, per les bandes de narcotraficants com més laxa i permissiva que la que hi ha en altres països. I, també, una àmplia massa forestal que ha afavorit en els darrers anys poder amagar grans plantacions de marihuana enmig dels boscos, tot i que ara estan aprofitant les naus i masies abandonades per produir indoor. La radiografia que en fem avui al dossier és prou explícita sobre la situació. La globalització, que ha afavorit el moviment de persones i sobretot mercaderies, així com un context internacional d'augment del poder de les grans màfies de la droga, cada cop més globals i ben organitzades gràcies a l'ús intensiu que fan també de les noves tecnologies, estan creant la tempesta perfecta.
El nombre de decomisos i de detencions per tràfic de drogues no ha parat de créixer i ara és pràcticament el doble del de fa 15 anys. A més, tot i que Catalunya sempre havia estat un lloc de pas, fa més d’una dècada que és centre de producció de marihuana i comencen a detectar-se, tot i que puntuals, laboratoris de drogues sintètiques. El tipus de banda, cada cop més internacional, s'està fent més complex i ja no es pot assimilar un tipus de droga a una nacionalitat concreta, com abans, sinó que col·laboren i s'organitzen per fer més eficient el procés especialitzant-se en els diferents esglaons del tràfic, des de la producció fins a la distribució al detall.
Està passant arreu del món i Catalunya no és una excepció. Els narcotraficants utilitzen totes les eines que tenen a l'abast per agafar el control, i les policies, totes, han de córrer per intentar eliminar una xacra que cada cop s'escampa més i en què cada cop hi ha implicats delictes més violents. La pressió, però, té efectes, i això es veu quan en diverses operacions s'ha aconseguit tallar de soca-rel l'arribada d'algun càrtel, disminuir l'entrada en grans operacions al port o a la costa o evitar l'augment dels laboratoris de producció. Però és una carrera de fons en què no és clar que acabi guanyant la llei. Caldran més eines, possiblement un enduriment de la legislació pel que fa al tràfic i també segurament un augment dels efectius i dels mitjans que tenen els Mossos i altres cossos de seguretat per perseguir el tràfic. I, per descomptat, caldrà atacar també el finançament i el blanqueig.
