08/02/2021

La dura realitat dels tallers tèxtils il·legals al Marroc

2 min
Els serveis d'emergència traslladen una persona ferida
Disponible en:

El Marroc és un país que és geogràficament a prop i amb qui Catalunya manté unes importants relacions econòmiques des de fa temps. Alhora, Catalunya acull una important comunitat immigrada marroquina. Tot i així, desconeixem moltes coses de la seva crua realitat socioeconòmica. Aquest dilluns unes inundacions a Tànger han provocat la mort d'almenys 28 treballadors (19 dones i 9 homes) en un taller tèxtil il·legal. Les dones, que treballaven en una planta subterrània, han mort ofegades, mentre que els homes ho han fet electrocutats quan l'aigua ha entrat en contacte amb la maquinària. Com ja va passar amb l'ensorrament d'una fàbrica il·legal a Dhaka, Bangladesh, l'any 2013, on van morir més de 1.000 treballadors, l'accident ha posat al descobert la dura realitat dels tallers tèxtils il·legals, on les persones treballen en condicions insalubres per uns sous ínfims, com si fóssim encara a l'Anglaterra retratada per Dickens.

Aquest cas, però, hauria de servir per despertar consciències al mateix Marroc, on ja hi ha veus que demanen una investigació a fons i la depuració de responsabilitats, però també perquè aquí prenguem consciència del que passa al nord d'Àfrica, i de les condicions que provoquen que cada any milers de joves decideixin abandonar els seus països d'origen per buscar un futur millor a Europa. Una de les coses que caldrà esbrinar és si aquest taller treballava de manera irregular per a grans marques del tèxtil occidental, com sí que passava en el cas de Dhaka. És possible que no fos el cas d'aquest taller en concret, que sembla que es dedicava a confeccionar roba de molt baix cost per vendre a la població local, però diferents ONGs com ara l'associació Attawassoul ja fa anys que denuncien, en el marc de la campanya Roba neta, que a Tànger funcionen molts centres de producció il·legals que sí que treballen per a marques conegudes.

Un estudi d'aquesta ONG denuncia que les dones fan jornades de 55 hores setmanals per un salari de 250 euros mensuals. I ho fan en unes condicions en què, per exemple, sovint només les deixen anar al lavabo un cop al dia. Per tant, des d'Europa els ciutadans també han de prendre consciència de la importància de pressionar les empreses del tèxtil, siguin més grans o més petites, perquè, en el cas que decideixin produir al Tercer Món, ho facin respectant els estàndards de seguretat laboral occidentals. Perquè darrere dels preus baixos sovint s'amaga una realitat molt més crua: la de l'explotació laboral que en casos com el d'ahir posa en perill la vida dels treballadors.

En aquest context, les autoritats haurien de ser molt més proactives a l'hora d'exigir a les grans marques que respectin els drets laborals arreu, i els consumidors haurien de posar en valor la producció local, o almenys la que es fa sense explotació. Esperem que en els pròxims dies hi hagi més detalls sobre l'accident de Tànger i tot plegat serveixi per començar a desmantellar aquests circuits d'economia informal per incorporar-los a la legalitat. No serà fàcil ni es farà d'un dia per l'altre, però tampoc cal que morin dones ofegades en un subterrani per començar a actuar.

stats