Escassetat de petroli i de blat: la crisi s'agreuja
L'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) és un dels càrtels més poderosos del món, perquè a hores d'ara les seves decisions tenen un impacte directe en l'economia mundial. Està integrada per 13 països –tot i que fa uns anys es va acceptar una mena d'annex amb deu països més, entre els quals Rússia, conegut com l'OPEP Plus– i té com a missió coordinar i unificar les polítiques petrolieres a escala mundial per, suposadament, estabilitzar el mercat. La reunió que van mantenir ahir a Viena, doncs, era important perquè la Unió Europea i els Estats Units –que no en forma part tot i ser el principal productor de petroli, actualment– pressionaven per forçar que hi hagués un increment de producció que permetés augmentar l'exportació de cru dels seus països per compensar el que els europeus deixarien de comprar a Rússia. La pressió, però, no ha tingut efecte. L'OPEP s'ha enrocat i es nega a augmentar la producció de barrils, cosa que sens dubte encarirà encara més el barril de Brent, amb tot el que això suposa. No sorprèn gaire, la decisió. Dels 13 països que la integren, només el Congo i Líbia van votar a favor d'expulsar Rússia del Comitè de Drets Humans de l'ONU, tres hi van votar en contra (Algèria, el Gabon i l'Iran), i la resta es van abstenir o ni tan sols es van presentar a la votació. Per a l'OPEP, sembla, Rússia és un aliat i no està disposada a fer el joc a Occident fent-li el buit i a assumir una sobreproducció de petroli per compensar el cru rus que no anirà al mercat occidental.
És una baula més en la crisi econòmica que s'està gestant a gran velocitat a tot el món com a conseqüència, primer, dels anys de pandèmia –que no s'ha acabat, i que també està paralitzant ara mateix l'economia xinesa pels grans brots que hi ha a Xangai i altres ciutats– i, ara, de la guerra d'Ucraïna. Però si la crisi energètica ja està tenint conseqüències en la inflació en molts països –a Espanya la dada avançada la situa en el 9,8% al març, i la que es va saber ahir dels Estats Units s'enfila fins al 8,5%–, pot ser hiperbòlica en països en desenvolupament si a la crisi energètica s'hi suma la ja previsible crisi alimentària per l'escassetat de gra. Ahir la directora general de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), Ngozi Okonjo-Iweala, fins i tot va demanar que s'habilitin corredors humanitaris per permetre l'exportació de les collites dels pagesos ucraïnesos, ja que el país és un dels principals exportadors de gra. Els experts temen revoltes en molts països, especialment a la riba sud del Mediterrani, per l'alta dependència del blat en la dieta i el previsible augment del preu. De moment, en alguns casos, com a Egipte, s'ha pogut apagar subvencionant el pa amb l'ajuda externa, però si la crisi s'allarga podria provocar una onada de protestes que tornarien a desestabilitzar la regió.
És possible que sigui això el que vol Vladímir Putin, que es mostra convençut que Occident no podrà aguantar les sancions, que se li giraran en contra. Potser ell tampoc no resistirà, però en tot cas ha quedat demostra que el món està cada cop més dividit i que a Rússia no li falten aliats. Les recomanacions de l'FMI a empreses perquè diversifiquin les seves importacions tant com sigui possible tenen més sentit que mai.
