10/03/2021

Esperpent polític a Madrid

2 min
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, a la Puerta del Sol
Disponible en:

Els ciutadans madrilenys se n'han anat a dormir aquest dimecres sense saber del cert si hi ha unes eleccions convocades per al 4 de maig a l'Assemblea de la Comunitat o si hi haurà una moció de censura contra la presidenta Isabel Díaz Ayuso. El galimaties jurídic és tan gran que qui haurà de decidir amb tota probabilitat serà la justícia, en un tipus d'actuació que fins ara només estàvem acostumats a veure a Catalunya.

Ara bé, l'escenificació de la crisi va tenir més a veure amb un esperpent valleynclanesc que amb una altra cosa. El detonant va ser la moció de censura pactada a Múrcia entre Cs i el PSOE per desallotjar els populars de la comunitat autònoma i l'Ajuntament. Era un moviment circumscrit a Múrcia, però Ayuso el va interpretar com l'avantsala d'un pacte similar a la Comunitat i s'hi va voler avançar signant una convocatòria electoral. El problema és que el decret no entra en vigor fins l'endemà, quan es publica al butlletí oficial, i per això els grups del PSOE i Més País van aprofitar-ho per presentar dues mocions de censura a l'Assemblea i així curtcircuitar els plans de la presidenta madrilenya. La mesa del Parlament es va reunir i va acceptar a tràmit les mocions de censura, de manera que ara caldrà dilucidar què té validesa: la convocatòria electoral o les mocions de censura. La imatge que ha donat Madrid, però, és penosa, d'un descrèdit clar.

Si finalment hi ha eleccions, però, ja sabem amb quin missatge i amb quins socis es presentarà Ayuso. Aquest dimecres ja va dir que els madrilenys hauran de triar entre "socialisme i llibertat", com si fóssim en un règim autoritari de tipus veneçolà. I l'únic soci que tindrà per formar govern serà l'extrema dreta de Vox, que ahir es fregava les mans i demanava eleccions també a Andalusia i Castella i Lleó. La possibilitat d'un govern de coalició entre el PP i Vox d'estil trumpista a Madrid és ara una possibilitat molt real, i més veient la divisió i la dispersió de candidatures que hi ha a l'esquerra. El que sí que es pot anticipar és que Cs quedarà reduït a la mínima expressió, com ja va passar a Catalunya.

Per això, el moviment d'aquest dimecres amenaça amb provocar una implosió interna a Cs, és a dir, una rebel·lió dels dirigents que defensen els pactes amb el PP i la línia dura d'oposició al govern Sánchez-Iglesias contra la línia imposada per Arrimadas. En aquest sentit, la líder taronja és víctima de l'estratègia que va aplicar quan era a Catalunya, la de la crispació i el xoc identitari, que van ser el caldo de cultiu per al creixement de l'extrema dreta. I és que s'ha demostrat que aquella Espanya moderna i centrista, entre el PSOE i el PP, que defensava, resulta que al final no existia o és molt minoritària.

La crisi beneficia un altre cop els interessos de Pedro Sánchez, que amb una sola jugada es pot desfer dels dos barons del PP més crítics amb ell, el president murcià Fernando López Miras i la madrilenya Díaz Ayuso. Caldrà veure, però, si és capaç d'aprofitar-ho.

stats