Europa ha de defensar els seus ciutadans dels abusos de les grans corporacions
La Comissió Europea ha obert una investigació a la companyia xinesa Shein per presumpta vulneració de la normativa comunitària pel disseny addictiu del seu portal, per la falta de transparència en els recomanadors i per la venda de productes il·legals, com poden ser les nines sexuals d'aspecte infantil. Aquest és un pas important en la defensa dels drets dels consumidors europeus, que moltes vegades es troben indefensos davant les grans corporacions xineses o nord-americanes, que no respecten la normativa comunitària i, sovint, fins i tot la menyspreen.
En el cas de Shein resulta palmari que no es pot permetre la venda de nines sexuals amb trets infantils perquè això seria tant com promoure la pederàstia. Però resulta especialment interessant la part en què la Comissió adverteix Shein que no pot provocar efectes addictius en els compradors amb tècniques com ara donar més punts per temps de navegació, perquè l'addicció a les compres online ja fa molt de temps que es va identificar com un problema a combatre.
El mateix dia que la Comissió Europea feia aquest anunci, el president espanyol, Pedro Sánchez, demanava a la Fiscalia que investigui les grans tecnològiques nord-americanes com ara Meta o X per permetre que les seves respectives eines d'IA creïn continguts de pornografia infantil. No és gens clar fins on podrà arribar la justícia espanyola en aquesta qüestió, però el que és evident és que ha arribat l'hora que la Unió Europea es posi les piles i assenyali els límits a aquestes grans corporacions. Exactament, els mateixos límits que es posen a la resta d'empreses. Si els europeus hem decidit protegir la infància i combatre la pederàstia, ho hem de poder fer sense importar la mida de les empreses ni el seu origen.
Sovint es critica la UE per un excés de regulació que pot restar competitivitat, però també és cert que moltes d'aquestes normes tenen l'objectiu de protegir els ciutadans. I de fet, aquestes grans corporacions es gasten molts diners per intentar esquivar qualsevol tipus de normativa que posi límits a la seva activitat. I en un món on sembla que l'únic llenguatge universal que funciona és el de la força, Europa ha de fer valer el seu pes econòmic i el fet de representar un mercat de 500 milions de consumidors.
No cal dir que fins ara Brussel·les ha sigut molt laxa amb aquestes grans corporacions. Ha permès que aprofitessin de les escletxes legals per practicar l'elusió d'impostos a gran escala, ha deixat que mantinguessin posicions monopolístiques i s'ha trobat amb grans dificultats per obligar-les a pagar les multes milionàries que els ha anat imposant. Però en un moment en què l'autonomia estratègica europea s'ha convertit en un mandat imperatiu, ja no es pot mirar cap a una altra banda. Vegem també què passa al món. Si els Estats Units de Trump han obligat la xinesa TikTok a vendre el seu negoci al país, i la Xina posa traves a les empreses europees que s'hi volen instal·lar, ¿no tenim dret nosaltres a defensar els nostres interessos comercials i el sistema de valors que ens defineix com a europeus?
