Les dades no enganyen. A Europa hi ha 47 milions de persones que pateixen pobresa energètica, és a dir, que a l'hivern no poden escalfar prou casa seva. D'aquests, 10 milions són a Espanya, i d'aquests, 1,5 a Catalunya. El mapa que dibuixa Eurostat demostra que, curiosament, allà on hi ha un problema més greu no és als països on fa més fred, els del nord, sinó als del sud, com Espanya, però també Portugal o Grècia. En aquests països, al voltant del 20% de la població té problemes per escalfar casa seva. El que resulta més preocupant, però, és que la xifra, lluny de reduir-se, va en augment. Per exemple, en el cas de Catalunya, que el 2021 tenia un 15,9% de població afectada i ara en té un 20,1%. Si mirem un altre indicador, el de la població amb problemes per pagar la factura, veiem que també és una dada elevada: un 14% en el cas de Catalunya.
Els experts assenyalen tres variables clau per entendre aquest fenomen: el preu de l'electricitat o el gas, les infraestructures energètiques i l'aïllament dels habitatges. No és casual que sigui als països del sud, on la qualitat dels habitatges és pitjor, on hi hagi més pobresa energètica. Les polítiques públiques destinades a combatre la pobresa energètica han d'actuar en aquests tres fronts. En realitat parlem d'un problema de salut greu, ja que l'exposició al fred durant molt de temps seguit pot tenir conseqüències greus per a l'organisme, sobretot si parlem de persones amb patologies prèvies o nens. No poder escalfar la casa per manca de mitjans també té efectes emocionals greus, sobretot si es tracta de pares. Només cal fer l'exercici de pensar com ens sentiríem si a casa nostra, en els dies de més fred, no poguéssim encendre un radiador o una estufa.
Aquestes dades han de servir perquè l'administració es posi les piles en aquest assumpte. El Parlament de Catalunya va ser pioner l'any 2015 a l'hora d'aprovar una llei per combatre la pobresa energètica i impedir el tall del subministrament a les llars vulnerables, però la llei no s'ha acabat de desenvolupar amb decrets. El departament de Drets Socials té un programa específic al qual destina 11 milions i que cobreix unes 2.000 unitats familiars, però només cal fer números per veure que és completament insuficient quan hi ha un milió i mig d'afectats potencials.
S'ha de trobar una manera, també amb la participació de les grans empreses energètiques, per assegurar que tothom tingui un mínim benestar ambiental. L'experiència dels últims anys, amb la contenció de la pujada de preus que va suposar l'inici de la invasió russa d'Ucraïna amb l'anomenat topall ibèric, demostra que hi ha maneres eficaces d'intervenir en el mercat perquè encendre la llum no sigui cap luxe. Les bonificacions per a famílies vulnerables també han estat una mesura que ha alleujat la situació a milers de persones. Però si es vol reduir significativament aquest 20% de població amb problemes caldria ampliar el radi d'acció i la intensitat d'aquestes polítiques.
