Feijóo s'abraça a Vox i dona marge a Sánchez per negociar
No hi va haver sorpresa. El rei va designar com a candidat a la investidura Alberto Núñez Feijóo, que va obtenir més vots el 23 de juliol però que tot apunta que no tindrà els suports suficients el dia que se celebri la votació, per a la qual encara no s’ha fixat la data. S’havia especulat que Felip VI podria arribar a no proposar candidat, però el monarca no vol problemes: engega el compte enrere i això, com a mínim, clarifica els terminis.
Una altra cosa és que aquesta investidura serveixi per tenir un nou president. Feijóo sap que no surten els números, i per això va afirmar que és “conscient de les dificultats”, però demana ser candidat “per complir amb el seu deure com a partit més votat”. És l’atzucac del líder popular, que no té cap bona jugada disponible: mantenir el relat del partit guanyador l’obliga a presentar-se, i alhora presentar-se visualitza la falta de suports. En les últimes setmanes hi ha hagut divisió al PP, on són conscients que pot sortir molt debilitat de la derrota tenint en compte el desgast que acumula després que els resultats del 23-J quedessin lluny dels objectius i després de no obtenir la presidència de la mesa del Congrés. Però no presentar-se hauria implicat avançar l'assumpció de la derrota, i això podia precipitar un esclat de la pugna interna. De manera que Feijóo guanya temps en un partit en què ara mateix hi ha grans discrepàncies sobre l’estratègia a seguir amb Vox, i en què la divisió es pot resumir, a grans trets, entre dues vies: l’andalusa i la madrilenya. Aquesta última, representada per Isabel Díaz Ayuso, defensa assumir les tesis del partit d’Abascal i competir en el nivell de duresa, mentre que el president andalús marca distàncies amb l’extrema dreta i exhibeix una cara més moderada amb què intenta atraure votants socialistes. Feijóo havia navegat fins ara entre les dues aigües, però ahir es va plantar i va afirmar que “la relació de col·laboració amb Vox es mantindrà”. Mai fins ara havia estat tan clar amb aquesta aliança, que és precisament la que fa de tallafocs amb qualsevol altre partit i li impedeix arribar a la Moncloa.
Feijóo es dirigeix, per tant, cap a una derrota, i Sánchez tindrà temps de mirar-s'ho. Aquesta és segurament la bona notícia per al líder socialista i també per als independentistes, que podran negociar mentre el líder popular es crema a les brases. Les negociacions per la mesa del Congrés van donar algunes pistes; una d’elles és que van ser discretes i sense filtracions. Així han de ser les negociacions quan són serioses, i les dues parts asseguren que així volen que es mantinguin també a l’hora de negociar una investidura. Mostra, d’entrada, voluntat per les parts de jugar la partida i d'intentar arribar a un acord, encara que l’aritmètica obligui a equilibris impossibles i els pactes es presentin complexes. "El diàleg és el mètode i la Constitució és el marc", va dir ahir Pedro Sánchez, que mira de fixar línies vermelles prou ambigües per poder-hi encabir futurs acords. I és que després de la ronda de contactes continuen intactes la gran certesa i la gran pregunta. La certesa és que Sánchez és l’únic que pot aconseguir la investidura; el dubte, si serà possible el pacte amb els independentistes.
