Feijóo vs. Sánchez: dos banys de masses per encarar la setmana clau

Divendres, quan s'esvaeixi sense cap ombra de dubte la possibilitat d'un tamayazo, començarà una nova etapa en la política espanyola i en la catalana. Si, tal com està previst, Alberto Núñez Feijóo no aconsegueix els vots necessaris per a la seva investidura –n'hi falten quatre i només el podrien salvar els potencials trànsfugues socialistes que busca amb desesperació– començarà la negociació seriosa entre Pedro Sánchez i els altres partits que ja li van donar suport en l'elecció de la mesa del Congrés. Ahir, en l'acte que el president en funcions del govern espanyol va fer a Gavà, amb motiu de la tradicional Festa de la Rosa dels socialistes catalans, ja ho donava per fet. El seu va ser un bany de masses festiu i en positiu, presentant-se ja com a guanyador i futur president, en què no va fer cap menció a la paraula amnistia ni tampoc va sortir la paraula Puigdemont. A la mateixa hora, en canvi, Alberto Sánchez Feijóo també es donava un bany de masses, aquest cop a Madrid, però el seu era un acte ressentit, en negatiu, contra una negociació i una futura investidura que encara no s'ha ni produït i en la qual ell mateix ja pràcticament es reconeixia com a derrotat.

Feijóo va treure pit de la "unitat" interna del seu partit i va acudir a l'acte acompanyat per Isabel Díaz Ayuso, la seva principal rival interna, i dos expresidents, José María Aznar i Mariano Rajoy. La imatge que donava això, però, més tenint en compte que la convocatòria de l'acte semblava iniciativa més d'Aznar que seva, era que ell estava tan dèbil que necessitava tenir a darrere els autèntics líders a l'ombra del partit que presideix. Feijóo –el cognom del qual ni tan sols havien escrit bé els seus seguidors, en un gest significatiu– va intentar burxar en les crítiques internes dintre del PSOE, en referència clara a les declaracions contra Sánchez d'Alfonso Guerra i Felipe González la setmana passada, però no hi ha dubte que és ell el que està sota una estricta tutela i fins ara no ha aconseguit imposar la seva veu, que havia de ser suposadament moderada, al partit. De fet, el PP torna al de sempre: ETA i l'independentisme.

D'altra banda, en un escenari que havia oblidat que molts anys enrere Felipe González hi havia aixecat multituds, Pedro Sánchez va obviar per complet les crítiques internes rebudes i va voler donar una visió positiva de la feina feta pel seu govern. La seva estratègia, ridiculitzant l'intent de Feijóo de ser investit malgrat la falta de suports i les seves crides al transfuguisme, li donen un perfil de guanyador, que és el que vol transmetre als seus i a l'opinió pública. Caldrà veure què passa aquesta setmana al Congrés, però tot fa pensar que serà una primera ronda del futur debat d’investidura de Pedro Sánchez, que ell voldria que es produís de manera ràpida i tancant també ja altres acords pressupostaris. Les negociacions ja estan en marxa, però fins que no hi hagi aquest primer tràmit és difícil tenir concrecions i ningú descarta encara una repetició electoral incerta. Sigui com sigui, comencem una setmana clau que, si res no ho trenca, pot suposar el retorn a la política en majúscules pel que fa al debat territorial.