Els fons europeus es fan realitat
Portem tant de temps parlant dels fons europeus de recuperació, coneguts com a Next Generation, que sembla que la seva aprovació definitiva ja no sigui notícia. Però no és així. Un any i quatre mesos després que la pandèmia obligués a aturar l'activitat econòmica i provoqués una baixada del PIB només comparable a l'impacte d'una guerra, aquest dimarts els ministres de Finances de la UE han aprovat els plans presentats per Espanya i 11 països més i han desbloquejat els primers 9.000 milions dels 140.000 de què consta el pla de rescat. És una primera quantitat encara modesta, però representa el tret de sortida a l'operació econòmica més ambiciosa de la història de la Unió Europea, per a la qual s'han vençut alguns tabús, com ara el fet que sigui el mateix executiu comunitari, la Comissió Europea, el que emeti deute per finançar els fons.
La filosofia dels fons està clara: aquesta injecció de capital públic ha de servir, a més d'evitar el col·lapse, per impulsar les economies europees en dos àmbits clau de futur: la digitalització i l'economia verda. El covid, doncs, ofereix una oportunitat d'or a l'economia espanyola i catalana per finançar els projectes que han de servir per canviar les bases d'un model econòmic que fins ara ha sigut massa dependent del turisme i de les energies fòssils. Tot i això, encara es desconeix la lletra petita de com s'assignaran els recursos, ja que la Moncloa ha optat per un model centralitzat de decisió que corre el perill d'ignorar les necessitats del territori, i en concret el teixit de pimes, que és especialment potent a Catalunya.
La Generalitat de Catalunya ja va presentar en el passat el seu llistat de 27 projectes seleccionats per valor de 41.000 milions, però caldrà estar amatent i continuar pressionant el govern espanyol perquè accepti les propostes que arribin des d'aquí. En aquest sentit, és important que el Govern sigui capaç de teixir una àmplia aliança amb els sectors empresarials, les universitats i els centres de recerca per fer veure a l'executiu espanyol que hi ha un consens català sobre com s'han de gastar aquests diners per ser tan transformadors com preveu la UE.
En aquest punt és important ressaltar l'important paper que hi han de jugar el PSC i els comuns. Com a partits catalans que formen part de l'executiu espanyol, no poden amagar el cap sota l'ala i han de formar part d'aquest consens. De la mateixa manera, els partits independentistes, ERC i Junts, dels quals depèn l'estabilitat del govern PSOE-UP, també han de saber aprofitar l'aritmètica parlamentària per influir en les decisions de l'executiu.
Cal tenir en compte que som davant d'una oportunitat única, i que del resultat en dependrà la futura solidaritat i cohesió europea. En realitat, si aquest pla funciona, portarà la col·laboració europea a un altre nivell, i pot ser un pas decisiu per assolir una integració més àmplia. Però si passa al contrari i falla, el mateix projecte de la Unió Europea quedarà molt tocat i es tornarà a les receptes de l'anterior crisi, basades en l'austeritat. I aquesta vegada el sud tindrà pocs arguments per protestar.
