El frau s'ha de combatre sempre i arreu. Sense excepcions. Vingui de dalt o de baix. Estem massa malacostumats al "feta la llei, feta la trampa", una plaga que ve de lluny. En tots els casos, els fraus generen i amplifiquen la sensació de desconfiança i d'impunitat, de manera que escampen la desafecció ciutadana cap a les institucions. La reacció disgustada acostuma a anar per aquí: "Si hi ha qui es dedica a saltar-se les normes per beneficiar-se dels diners de tots, per què jo haig de complir? Per què haig de pagar els meus impostos? Al final seré l'única persona que complirà amb les seves obligacions i no se saltarà les normes". La picaresca s'encomana fàcilment.
El cas dels estrangers que han fet passar els fills seus per menors no acompanyats, abandonant-los deliberadament perquè entressin al sistema de protecció sota tutela de la Generalitat, no fa sinó donar arguments als qui rebutgen qualsevol política d'acollida. Les formacions d'ultradreta ja deuen estar preparant una campanya d'agitació a partir d'aquest exemple per atiar la idea que els vinguts de fora s'aprofiten dels ajuts socials en detriment dels de casa. Tant se val que les dades els desmenteixin i que les entitats socials denunciïn la dificultat d'arribar als més vulnerables, normalment marginats dels ajuts. Un lamentable cas així els dona benzina a l'hora de crear un clima generalitzat de culpabilització de col·lectius sencers.
Que s'hagi destapat aquesta xarxa d'abús és preocupant i alhora una bona notícia. És preocupant perquè s'hauria d'haver interceptat abans, cosa que vol dir que l'administració no té prou mecanismes de control: amb els diners públics cal ser molt rigorosos, transparents i eficaços. És alhora una bona notícia perquè s'ha posat fi a un frau social rellevant, amb falsos menes que en realitat no eren els més vulnerables, d'aquí que internament se'ls anomenés "els Erasmus" i estiguessin sota sospita pel fet que es notava que tenien més mitjans que la majoria.
De moment, en aquest cas hi ha una trentena de pares detinguts, i 22 d'aquests nois han tornat amb la seva família biològica. Però la investigació segueix oberta. La sospita la va tenir per primer cop el novembre del 2023 l'antiga DGAIA, substituïda fa uns mesos per la DGPPIA (la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència). L'objectiu dels infractors era doble. D'una banda, aconseguir per als seus fills, per aquesta via fraudulenta, uns beneficis directes de sanitat i educació des de l'àmbit de protecció de la infància de la Generalitat. I, de l'altra, un cop assolida la majoria d'edat, reagrupar-se amb la família per obtenir els permisos de residència del grup familiar. S'han detectat 124 expedients de menors en centres de protecció a Tarragona que podrien estar vinculats a aquest tipus d'il·legalitat. D'aquests, 109 han estat analitzats i s'han tramitat 28 atestats. Les acusacions als progenitors són: abandonament de menors, afavoriment de la immigració irregular i frau a l'administració pública.
Tergiversar i pervertir el sistema de protecció de menors perjudica sobretot els autèntics menors no acompanyats, vulnerables de debò.
