El fre demogràfic (i econòmic) de la Xina
Des d'Occident la Xina és vista com el rival a témer. El gegant asiàtic, esdevingut la segona gran potència econòmica, té tentacles arreu del món. És un dels grans productors industrials, clau en matèries primeres i en sectors com el tèxtil i cada cop més l'automobilístic. La seva penetració, visible a Occident, és molt potent a l'Àfrica i en conjunt al Sud Global, on també exerceix cada cop més una evident influència política. La Xina és, clarament, l'alternativa als Estats Units. El seu capitalisme d'estat emparat en un règim altament autoritari té la capacitat d'actuar sense les incomoditats transparents d'una democràcia liberal, però no tot són avantatges.
L'espectacular salt endavant de les últimes dècades sembla que està tocant sostre, o com a mínim comença a mostrar límits. Si més no en dos terrenys que li estan suposant una frenada. Tant en el terreny demogràfic com en l'econòmic.
Per segon any consecutiu, aquest 2023 la Xina ha vist com li disminuïa la població: pèrdua de dos milions d'habitants i nou milions menys de naixements. Ja li va passar el 2022. L'Índia l'ha superat com a líder poblacional mundial. Al govern de Pequín la històrica política del fill únic ara li està sent difícil de revertir. Per molt dictatorial que sigui un país, ¿com ho fas per obligar les parelles –especialment les dones– perquè tinguin més fills? La natalitat no es pot imposar a cop de decret o d'amenaça. Només funcionen, i no sempre, els incentius econòmics, laborals i socials, però també cal el convenciment. En tot cas, de moment Xi Jinping no ha trobat la fórmula. Al costat de Corea del Sud, és un dels països asiàtics on resulta més car criar un fill. Només un detall rellevant: la majoria d'escoles bressol són privades.
El descens de la natalitat i, com a conseqüència, l'envelliment de la població –dels seus 1.409 milions d'habitants, quasi 300 ja són més grans de 60 anys– poden acabar suposant-li un greu problema. Com es pagaran les pensions? D'on traurà la força de treball jove que fins ara l'havia catapultat? I aquí és on hi ha l'enllaç amb la segona frenada: el PIB del 2023 ha crescut un 5,2%, una xifra que en altres latituds seria molt celebrada, però que per a Pequín és una de les més baixes fora dels anys de pandèmia. Tot i que ha millorat la xifra oficial prevista en un 0,2%, no aconsegueix esvair els dubtes interns que la sobrevolen com a amenaces. Bàsicament, la caiguda del consum intern, la llarga crisi del sector immobiliari –motor durant dècades del creixement, arrossega un fort deute que està impactant en els governs locals, principals avaladors immobiliaris– i un sector privat paralitzat i en bona part llastat per les regulacions burocràtiques. Una altra dada: al juliol l'atur juvenil es va enfilar al 21% i el govern va decidir deixar de fer-lo públic. I després hi ha els factors externs que també l'afecten: la desacceleració global i un context internacional incert, amb les guerres d'Ucraïna i Gaza desestabilitzant els mercats. Tot això és el que explica que a Davos el primer ministre, Li Qiang, hagi fet una crida als inversors i hagi promès facilitats per entrar al mercat xinès.
