El gravíssim perill de la ciberdelinqüència

La seguretat de les nostres dades personals està en entredit i no en som gens conscients

Els sistemes d'informació recopilen i guarden dades de gairebé tot el que passa al món. Dades que ens afecten a tots. Sobre els nostres diners, sobre la nostra salut, sobre la nostra educació, sobre la nostra feina... Sobre tot. La capacitat d'aconseguir dades i d'emmagatzemar-les no para de créixer a gran velocitat. I de la mateixa manera, també creix la possibilitat de filtracions, de fugues o de robatoris. Si fa només unes dècades patíem per guardar físicament els nostres diners i els nostres documents de paper, avui hem de començar a preocupar-nos, i molt seriosament, per protegir les nostres dades, que permeten accedir a diners i documents de tota mena. I cal advertir que, de moment, la protecció és feble, està molt per sota de la que amb els anys havíem assolit en termes físics. L'avenç tecnològic és tan ràpid que no donem abast per arbitrar solucions tècniques. 

Així es desprèn de l'informe elaborat pel Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CSICat), al qual l'ARA ha tingut accés. Segons aquest informe, el primer trimestre del 2019 s'han disparat, a nivell mundial, les dades personals exposades, principalment per errors de configuració. Del gener al març, 2.700 milions de dades han anat a parar a la 'darkweb', de les quals es calcula que 860 milions han estat robades o venudes. En tot el 2018, la fuga va ser de 1.300 milions de dades, cosa que suposa un increment d'un 730%. O, dit d'una altra manera, hem multiplicat per vuit la nostra inseguretat cibernètica.

Aquest immens forat negre de dades vol dir que estem exposats a greus perills dels quals, a més, no som prou conscients. Vol dir que, d'una banda, està en joc la nostra intimitat i, de l'altra, la nostra seguretat. Sí: totes dues coses van íntimament –mai més ben dit– lligades. Sense el nostre permís hi ha organitzacions i individus que fan negoci a costa de la vida privada de les persones, per exemple venent el nostre historial mèdic. De fet, el sector de la salut és un dels més afectats: un 30% de les dades que queden fora de control són de tipus mèdic. Ara mateix, és el botí més preuat de la ciberdelinqüència mundial. Però, esclar, no és l'únic. Els 'hackers' ja no són només cosa de les pel·lícules ni de les finances o la política. Treballen en tots els camps. Són perfectament reals i, probablement, ja n'hem estat víctimes en alguna mesura sense saber-ho. 

Però si la nostra inconsciència és greu, encara ho és més la manca de diligència en aquest camp de moltes institucions públiques i empreses privades, incapaces de garantir la deguda protecció a les dades que els confiem. S'han donat casos clamorosos, com el que a principis d'any ha afectat 2.200 milions d'usuaris i contrasenyes en gran part de la Xina (d'aquí el fort increment en l'estadística) a causa de la fuita que va patir l'empresa estoniana de verificacions de correus electrònics Verifications.io. No és estrany, doncs, que el negoci de la ciberseguretat sigui un dels que més potencial de creixement té, però també, paradoxalment, un dels més insegurs per la rapidíssima evolució tecnològica. 

Més continguts de