IA, la bombolla i el perill de l'excés d'expectatives

Molts analistes veuen similituds entre el boom de les inversions en intel·ligència artificial (IA) i el que va passar el 2000 amb les .com. Després d’una etapa d’eufòria i preus a l’alça, es va produir aleshores la punxada de la bombolla de les .com. Eren anys en què internet s'anava popularitzant. Les empreses rebien inversions milionàries a la borsa sense que quedés clar si acabarien tenint els beneficis esperats. Moltes van desaparèixer quan va esclatar la bombolla, quan les expectatives es van desbocar i va arribar una recessió que va posar les coses a lloc. D'altres, com ara Amazon o eBay, per exemple, després d’una època de pèrdues, van acabar sent gegants tecnològics. Ara molts analistes hi veuen paral·lelismes. I amb el temor que, en cas de crisi, la dimensió econòmica serà molt més gran que l’anterior. De fet, una sola de les companyies implicades, Nvidia, val a la borsa avui l’equivalent a tot el que es va perdre en aquella crisi.

És significatiu, per exemple, que un inversor influent, Michael Burry, famós perquè va anticipar la crisi de les hipoteques subprime, hagi anunciat que aposta a la baixa contra dos dels gegants del sector: Nvidia, líder en xips per a IA generativa, que va superar els cinc bilions de valor borsari (tot i que ara està una mica per sota), i Palantir, especialitzada en software per a big data. I altres, com Open AI, la creadora del ChatGPT, que preveu sortir a borsa, han insinuat que potser necessitarien suport governamental per guanyar la carrera a la Xina.

Els analistes estan convençuts que hi ha una sobrevaloració d’aquestes empreses i que, per tant, qualsevol rumor o descobriment de tecnologies més barates i eficients pot fer esclatar la bombolla. Més que per manca de potencial de la tecnologia, per excés d’expectatives, com passa moltes vegades a la borsa. Possiblement, tal com va passar amb la xarxa, això no suposarà un retrocés en la implementació de la IA, que va camí de ser encara més disruptiva que internet en les nostres vides. Però sí que planteja moltes preguntes sobre en quines mans està la IA, com s'està gestionant, qui hi està invertint i qui se'n beneficiarà.

Que les grans tecnològiques siguin més poderoses que molts països és una cosa que preocupa. I encara més si es té en compte la seva tendència a la concentració i als oligopolis, amb una governança privada i poc transparent, tot i que afecta el dia a dia de tothom. En plena COP30 cal recordar també l'enorme despesa d'energia i aigua que suposen els centres de dades necessaris per fer funcionar la IA, tot i els avanços en eficiència. I també, la rapinya generalitzada de la informació i les dades que arrepleguen sense cap compensació de milions de fonts. La UE és el principal referent mundial en regular l’activitat d’aquestes grans tecnològiques, però, en canvi, pràcticament no en té de pròpies i, per tant, la seva capacitat de pressió es veu limitada per la dependència que hi té. El seu poder són les dades i ha de saber posar-hi preu.

La cursa avui és entre la Xina i els Estats Units, similar a la que va portar els astronautes a la Lluna, però amb efectes que poden canviar la manera com vivim. Per això és important que hi hagi més transparència i control democràtic sobre com es fa servir i per a què.