El futur de l'Institut del Teatre
El cas d'abusos de poder i assetjament sexual destapat per l'ARA a l'Institut del Teatre de Barcelona continua el seu curs. La institució afectada ha donat a conèixer els primers resultats de la feina duta a terme per la comissió de prevenció i investigació activada per un afer que ha sacsejat la professió i l'opinió pública, i que va portar a la dimissió en bloc de l'equip directiu del centre. Les conclusions d'aquesta comissió de seguiment afecten tretze professors, dels quals tres seran expedientats i un serà portat a la Fiscalia per indicis d'assetjament sexual. De les deu instàncies rebudes de dinou alumnes i exalumnes, la comissió només s'ha centrat en els casos d'alumnes o exalumnes que faci com a màxim un any que hagin deixat el centre. El departament de recursos humans del mateix Institut s'haurà d'ocupar de la resta. Queda molt per aclarir. I és important que es vagi fins al fons, per respecte tant a les víctimes com a la mateixa institució.
El millor per a l'Institut del Teatre és no deixar les coses a mitges, sinó anar fins al final sobre els fets denunciats per enfocar el futur amb garanties, per recomençar amb la màxima confiança. Una institució educativa d'alt nivell com aquesta –de fet, cap centre educatiu– no es pot permetre ni la més mínima ombra de sospita en qüestió d'abusos. S'hi juga la supervivència i la credibilitat. L'Institut del Teatre, amb un segle d'història al darrere, ha estat i ha de continuar sent una institució d'excel·lència que forneixi de futurs bons professionals un sector teatral català que ha demostrat també, durant dècades, la seva capacitat creativa. Cal retornar la confiança ciutadana en un sector respectat i altament valorat. Els primers interessats a fer que això passi són els mateixos actors i actrius, i tot l'entorn professionals teatral.
L'actual directora interina de l'Institut, Núria Plana, reconeix que cal "construir un nou paradigma en un entorn segur i protegit" dins del centre. Per fortuna, en qüestions d'abusos, la sensibilitat social ha canviat molt en pocs anys, i conductes que en el passat eren silenciades i fins i tot tolerades avui ja no ho són. L'Institut del Teatre, com ha passat amb molts casos en altres entorns laborals, religiosos o esportius també destapats i denunciats per aquest diari, arrossegava pràctiques que cal desterrar d'arrel i d'una vegada per totes. Per fer-ho, esclar, no n'hi ha prou amb girar full: cal aclarir de debò el que ha passat. I a partir d'aquí, en efecte, hi ha l'oportunitat de recomençar amb noves bases una relació de respecte entre tots els integrants de la seva comunitat, on els llocs de poder no serveixin en cap cas de base per a cap tipus d'assetjament psicològic o sexual. Ha de quedar clar, per tant, que al si de l'Institut del Teatre no es repetiran males praxis a les aules, cosa que sens dubte no té per què anar en detriment ni de la llibertat de càtedra ni de la creativitat i sensibilitat artística de professors i alumnes. De fet, un entorn més respectuós no farà sinó potenciar tots aquests aspectes.
