Feia vint-i-cinc anys que s'hi estava treballant, i si tot va bé no entrarà en vigor efectivament fins d'aquí uns anys, però això no treu importància a l'acord històric, i polèmic, que es va firmar ahir a l'Uruguai entre la Unió Europea i el Mercosur, el gran mercat sud-americà integrat per l'Argentina, el Brasil, el Paraguai i l'Uruguai. En un context de retorn a les polítiques proteccionistes, especialment als Estats Units i a la Xina, que estan estenent la seva guerra comercial a tot arreu, el fet que ara la Unió Europea firmi un acord de lliure comerç d'aquesta magnitud amb grans mercats com el brasiler o l'argentí té molta rellevància. Pel missatge polític que envia al món, com bé deia ahir Ursula von der Leyen des de Montevideo, i també pel que suposa de cara a un futur on Europa tindrà cada cop més problemes per exportar a l'exterior arran de les promeses de pujada d'aranzels de les dues grans potències. I on, per les mateixes raons, també li resultarà més complicat i car accedir a matèries primeres necessàries per a la transformació tecnològica, per les quals ara té una dependència excessiva de la Xina.
L'acord es ven com una fita que crea un mercat conjunt de més de 780 milions de persones, que, segons es publicitava ahir des de la UE, suposarà un estalvi anual de 4.000 milions en aranzels als europeus. El cert, però, és que si la negociació ha estat tan llarga és perquè no era fàcil. Sobretot per l'oposició de França, però també d'altres països, que temien que amb aquest acord es provocaria una competència deslleial amb els productors europeus, especialment els ramaders i agricultors. Efectivament, tot i que el govern espanyol va sortir ahir en tromba a felicitar-se per l'acord, els pagesos catalans i espanyols ja han convocat per al dia 16 una protesta davant el ministeri d'Agricultura contra aquest acord i també contra les exportacions extracomunitàries que, diuen, ensorren els preus perquè no tenen ni els costos laborals ni les exigències sanitàries i mediambientals que tenen ells. Els sectors més afectats són el carni, els cereals i els fruiters, però en canvi les exportacions d'oli i vi se'n podrien veure beneficiades.
El sector manufacturer, com ara l'automobilístic, també hi podria sortir guanyant, ja que li permetrà exportar amb millors condicions. I això, ara que pujaran els aranzels als Estats Units, com ha promès Donald Trump, li pot donar una mica d'aire obrint nous mercats. Per això Alemanya, a més d'Espanya, ha estat una de les principals impulsores d'aquest acord, que feia cinc anys que estava paralitzat per la pressió de França. De fet, Von der Leyen ha aprofitat la debilitat actual d'Emmanuel Macron, sense govern ni pressupostos i amb una crisi política i econòmica notable, per firmar l'acord. La negociació, però, serà llarga, i França encara pot aconseguir prou aliats per tornar a bloquejar el text. El procés per arribar a la implementació final pot ser llarg i conflictiu, però és un acord que amb els seus clarobscurs pot suposar un abans i un després per a l'economia europea, i també per a la catalana.
