08/04/2021

L'atac ultra a Blanquerna del 2013, encara impune

2 min
Assalt a la llibreria Blanquerna de Madrid
Disponible en:

La justícia espanyola continua la seva deriva restrictiva de drets i aplicant una doble vara de mesurar segons qui són els condemnats. Aquest dijous l'Audiència Provincial de Madrid ha tornat a aturar l'ingrés a la presó de 10 dels 14 ultres que per la Diada del 2013 van assaltar el Centre Cultural Blanquerna de Madrid mentre s'hi feia l'acte institucional de cada any. Tothom té al cap les imatges dels assaltants entrant amb actitud violenta i amenaçadora, llançant proclames a favor de la unitat d'Espanya i empenyent els que els plantaven cara, com ara el llavors diputat de CiU al Congrés Josep Sánchez-Llibre. Ho van fer a plena llum del dia i sense preocupar-se gaire per ocultar la seva identitat. Tot i això, i després d'una condemna a més de dos anys (entre 2 anys i 7 mesos i dos anys i 9 mesos) ja ratificada pel Suprem i el TC, encara cap d'ells ha passat ni un sol dia a la presó. L'atac, doncs, resta impune.

El contrast amb el tracte que van rebre els presos del Procés és tan palmari que no admet discussió. És més que evident que a la justícia espanyola li costa molt menys enviar un independentista a la presó (recordem el cas dels CDR acusats falsament de terrorisme), fins i tot sense judici, que a un membre de l'extrema dreta ja condemnat. L'argument de l'Audiència Provincial és que cal esperar a veure com es resolen els diferents recursos que s'han presentat davant del TC. Dels condemnats, 10 han presentat recurs al TC, dos han demanat un indult i dos més s'han fugat. Es tracta, a més a més, de la segona vegada que se suspèn in extremis l'entrada a la presó dels condemnats, que són persones conegudes en el món de l'extrema dreta i alguns d'ells fins i tot es presenten a les eleccions del 4-M amb Falange.

La casualitat ha volgut que la notícia hagi coincidit amb una altra sentència del Tribunal Suprem en què afirma que la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va vulnerar la "neutralitat política" aprovant un manifest que rebutjava la sentència del Procés. L'alt tribunal ho ha refermat desestimant un recurs de la UPF contra l'acord de la Junta Electoral Central (JEC) de l'any 2019 que va establir que el centre no havia sigut neutral posicionant-se en contra de la condemna als presos polítics en plena campanya electoral del 10-N. Aquest és un evident cas de censura, perquè els claustres de les universitats representen la seva pluralitat interna (per això s'hi fan eleccions) i tenen tot el dret del món a posicionar-se sobre els temes més diversos. ¿Com es pot demanar "neutralitat política" a una institució universitària, que ha de tenir com un dels seus objectius promoure l'esperit crític? Quina classe de democràcia posa aquesta demanda de neutralitat per davant de la llibertat de pensament o la d'expressió de la comunitat acadèmica?

La justícia espanyola continua soscavant els pilars, ja de per si febles, de la democràcia espanyola i allunyant-se cada cop més dels estàndards europeus. I això és una cosa que la resta de poders (executiu i legislatiu) i també l'opinió pública espanyola haurien de començar a veure amb claredat per posar-hi contrapesos.

stats