Política 08/04/2021

El Suprem confirma que la UPF va vulnerar la neutralitat política quan va censurar la sentència del Procés

Les universitats públiques catalanes van firmar la tardor del 2019 un manifest que rebutjava les condemnes als presos polítics i demanava acabar amb la judicialització

ARA
3 min
Instal·lacions de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona.
Disponible en:

BarcelonaEl Tribunal Suprem confirma que la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va vulnerar la "neutralitat política" aprovant un manifest que rebutjava la sentència del Procés. L'alt tribunal ho ha refermat desestimant un recurs de la UPF contra l'acord de la Junta Electoral Central (JEC) de l'any 2019 que va establir que el centre no havia sigut neutral posicionant-se en contra de la condemna als presos polítics. Els fets es remunten a la tardor del 2019, quan, una setmana després de la sentència del Suprem, les universitats públiques catalanes van impulsar un manifest conjunt que criticava aquesta decisió: expressava "rebuig a les condemnes dels presos polítics catalans i a la judicialització de la política". En aquell moment, però, l'actualitat política no només pivotava sobre els tribunals, sinó que faltaven pocs dies per les eleccions generals del 10 de novembre del 2019. El posicionament de les universitats, doncs, va arribar en l'inici de la campanya electoral i aquí va ser quan la qüestió va entrar en el radi d'actuació de la JEC. En una resolució, l'organisme va apuntar que el manifest anava en contra de "la neutralitat política" i era "partidista".

Tot i que en un principi la Junta Electoral Provincial de Barcelona no va considerar que aquells fets vulneraven la neutralitat política, finalment la JEC va revocar aquella decisió i va canviar de criteri. L'àrbitre electoral, però, no hauria entrat en joc si ningú hagués presentat una denúncia; i no va ser qualsevol persona la que va fer el pas. Va ser Andrés Betancor, exvocal de la JEC, exassessor de Ciutadans i catedràtic de dret administratiu de la mateixa UPF. De fet, Betancor va estar en nòmina del partit taronja mentre era vocal de la JEC i, per tant, mentre resolia recursos que afectaven Cs. Aquest fet va causar un gran rebombori polític, seguit per una querella de l'expresident Quim Torra contra Betancor. Llavors la UPF va anunciar l’obertura d’un expedient informatiu al catedràtic per un fet que la universitat va considerar "èticament reprovable".

Sigui com sigui, va ser basant-se en una denúncia de Betancor que el manifest de la UPF va arribar a la JEC. Després de la resolució, que obligava el centre a publicar els acords del jutge "en els mateixos termes" en què van publicar el manifest, la UPF va elevar la qüestió al Suprem presentant un recurs contra el dictamen de la JEC. Gairebé un any i mig després dels fets, l'alt tribunal ha desestimat el recurs del centre confirmant els arguments del jutge electoral. En una resolució d'aquest dijous, el Suprem considera que la UPF "es va apartar de l'objectivitat que ha de presidir la seva actuació". Així, l'alt tribunal afirma que la UPF va vulnerar l'article 50.2 de la llei electoral –que diu que els poders públics no poden influir en les eleccions– perquè va utilitzar en el manifest "expressions coincidents amb les utilitzades per alguna de les entitats polítiques concurrents a les eleccions".

El Suprem també conclou que la UPF va infringir l'article 103.1 de la Constitució –que dicta que l'administració pública ha d'actuar amb objectivitat– i cita doctrina del Tribunal Constitucional per determinar que una administració pública com la UPF no té llibertat ideològica, "ja que ha de servir amb objectivitat els interessos generals sense entrar en el joc partidista". D'aquesta manera, el Suprem dona la raó a la JEC i rebutja els arguments de la universitat, ja que desestima que el manifest es pugui emmarcar en l'autonomia universitària o la llibertat ideològica i d'expressió, el principal argument de la UPF.

La UB i la UOC, condemnades pels mateixos fets

La UPF no és l'única universitat pública damnificada per haver-se expressat en aquests termes, sinó que la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) també en van patir les conseqüències, tot i que per vies diferents. El cas de la UOC és molt semblant al de la UPF: un professor agregat del centre va presentar un recurs a la JEC contra el rector per haver-se adherit al comunicat conjunt dels rectors d'universitats públiques del 14 d'octubre –que van mostrar "indignació" el mateix dia de la sentència–. El jutge electoral va dictar que havia vulnerat la neutralitat política i va imposar a la UOC el mateix càstig que a la UPF.

En canvi, la causa de la UB ha anat a parar a la justícia ordinària. El col·lectiu Universitaris per la Convivència va presentar un recurs, en nom de quatre professors i un alumne, contra el mateix manifest aprovat per la UPF i l'octubre de l'any passat el jutjat contenciós administratiu número 3 de Barcelona els va donar la raó. Així doncs, la magistrada va declarar nul el manifest i el va deixar sense efecte perquè considerava que es van vulnerar els drets a la llibertat ideològica, d'expressió i d'educació. També va condemnar el centre a pagar 600 euros pels costos judicials.

stats