Macron derrota Le Pen, però l'amenaça continua viva
BarcelonaLa victòria d'Emmanuel Macron a les presidencials franceses amb un resultat superior a l'esperat respecte a la líder de l'extrema dreta Marine Le Pen, 58% versus 42%, ha estat rebuda amb alleujament per Brussel·les i les principals cancelleries europees. Hi havia la sensació que Europa en el seu conjunt afrontava una mena de match ball en aquestes eleccions, ja que una victòria de Le Pen hauria frenat en sec el projecte europeu en un moment especialment crític. Tot i així, els resultats demostren que l'amenaça de l'extrema dreta és ben real, perquè el resultat de Marine Le Pen, un 42% dels vots, és perfectament homologable al d'un partit convencional, cosa que significa que els francesos han normalitzat políticament l'extrema dreta i li han perdut la por. Lluny queden les imatges dels francesos plorant davant la televisió el 2002 quan es va saber que el pare de l'actual candidata, Jean-Marie Le Pen, passava a la segona volta i s'enfrontaria a Jacques Chirac. Aquella segona volta va ser una demostració massiva de republicanisme, va augmentar la participació respecte a la primera volta, i Chirac es va imposar amb més d'un 80% dels vots.
Les posicions euroescèptiques i xenòfobes han anat guanyant terreny a França, que és el mateix que dir al cor d'Europa. En la seva compareixença després de saber-se les primeres projeccions, Le Pen ja va deixar clar que considera que la derrota és en realitat "una victòria" i va fer una crida al partit per preparar-se per a la "gran batalla electoral de les legislatives" per constituir un "contrapoder fort" a Macron. Le Pen, doncs, no tira la tovallola i es mostra disposada a continuar la seva batalla. No sabem si estem al davant del cant del cigne de l'extrema dreta o en l'avantsala de la seva arribada al poder, però els pròxims cinc anys seran clau per a la història de França. D'alguna manera, el fenomen Macron és producte del fracàs del sistema francès de partits, incapaç de representar les preferències dels seus electors, i avui el dirigent centrista és més el mal menor que no pas el renovador de França que semblava el 2017.
En tot cas, Europa ha de prendre nota d'aquest resultat i iniciar una reflexió profunda sobre com vèncer les forces que defensen un retorn al passat, a les velles fronteres dels estats i a les restriccions a la immigració. No pot ser, per exemple, que un dels sectors que rep més ajudes europees, com és el de la pagesia i la ramaderia, sigui avui un calador de votants de l'extrema dreta. O que els ciutadans no siguin conscients de decisions que es prenen a Brussel·les i que afecten la seva vida quotidiana, per exemple, per defensar-los del poder dels grans oligopolis tecnològics nord-americans.
Cal més pedagogia europeista i més aprofundiment democràtic en general. Contra l'extrema dreta no hi ha receptes màgiques, sinó que la democràcia es defensa cada dia des de totes les trinxeres. La política, per descomptat, però també des de la cultura, el treball, l'escola, l'associacionisme i també, esclar, el periodisme en la seva lluita contra la desinformació.
