07/03/2021

Missatge de concòrdia del Papa a l'Iraq

2 min
El papa Francesc visita lesrunesd e les esglésies destruides per l'Estat Islàmic a Mossul, durant la seva històrica visita a l'Iraq.
Disponible en:

El papa Francesc ha acabat aquest diumenge una visita oficial de tres dies a l'Iraq, un país que cap pontífex havia trepitjat mai i que els últims anys ha estat especialment castigat per les guerres, la violència sectària i el jihadisme terrorista. La zona nord del país, el Kurdistan iraquià, va patir l'ocupació dels milicians de l'Estat Islàmic, que van situar a Mossul la capital del seu califat. Els jihadistes van imposar el terror entre la població civil i van massacrar les comunitats cristiana i yazidita que hi viuen juntament amb els musulmans des de fa segles. Per això ha estat especialment significativa la visita del Papa a aquesta ciutat, on va aprofitar per fer un al·legat contundent en contra de les guerres i de la violència. El Sant Pare també ha volgut traslladar el seu escalf a les comunitats cristianes de tot el Pròxim Orient, que han estat i són perseguides encara fins al punt que en molts llocs ja només en queda una presència testimonial.

La desaparició d'aquests espais de convivència interreligiosa, com ho va ser Bòsnia i Hercegovina en el seu moment, és una mala notícia per a la humanitat i una victòria del fonamentalisme i la intolerància. Per això segurament la visita serà recordada per la trobada entre Francesc i el gran aiatol·là Ali al-Sistani, líder de la comunitat xiïta del país i una de les figures més rellevants del món islàmic. La imatge de tots dos asseguts i parlant pretenia traslladar a tot el món un missatge de concòrdia entre religions en un moment en què la xenofòbia, d'una banda, i el fanatisme religiós, de l'altra, estan provocant esquerdes a nivell global i fins i tot a dins mateix de les societats liberals occidentals.

A Catalunya mateix vam viure una mostra de com és de fàcil inocular el virus de l'extremisme en joves de religió musulmana però educats aquí com els que van protagonitzar els atemptats del 17-A del 2017. Per això és important que les jerarquies eclesiàstiques d'una banda i l'altra siguin capaces de llançar aquest missatge d'unitat i de respecte mutu. Ara només cal que les intencions del Papa calin més enllà de les fronteres del Vaticà i arribin de veritat a tota l'Església, on lamentablement encara són majoritàries algunes posicions retrògrades.

Des d'aquest punt de vista la visita és coherent amb el missatge ecumènic del Papa, que ha fet esforços els últims anys per refer ponts no només amb la comunitat islàmica, sinó també amb la jueva o l'ortodoxa. El pontífex ha volgut marcar perfil des d'un primer moment amb aquests viatges i aquests gestos, veient també que en altres camps com el de la igualtat de gènere s'ha avançat molt poc. Seria convenient, però, una actitud més decidida per part de Francesc, ja que l'Església és encara avui un reducte de dominació masculina en què les dones no poden exercir determinades responsabilitats per raó de gènere. Aquesta batalla, però, es preveu ara com ara molt més àrdua que la de visitar un país devastat per la guerra i la violència sectària.

stats