El món ha contingut la respiració durant l'hora i mitja en què Donald Trump i Vladímir Putin han estat parlant aquest dimarts per decidir el futur d'Ucraïna. Hi havia motius per a la preocupació, ja que Trump ha començat el dia donant llum verda a Benjamin Netanyahu per trencar l'alto el foc i tornar a bombardejar Gaza de forma salvatge, i ara està immers al seu propi país en una croada contra els tribunals de justícia. El resultat d'aquesta primera conversa entre tots dos ha estat un acord de mínims que inclou una treva de 30 dies en els atacs a les infraestructures energètiques i un intercanvi de presoners. Caldrà veure com evolucionen les converses els pròxims dies, suposadament per buscar una treva total, però d'entrada és una mala notícia que el món estigui pendent de les negociacions entre dos líders amb tics autoritaris com aquests.
D'entrada ha quedat en evidència el wishful thinking de Trump, que confiava que solucionaria el conflicte d'Ucraïna amb una trucada al seu amic Putin. Res més lluny de la realitat. El president rus es manté ferm en les seves condicions per poder caminar realment cap a un acord de pau, i que són del tot inassumibles per a Ucraïna. Per exemple, a canvi d'aturar els bombardejos, reclama que Ucraïna deixi de rebre ajuda militar europea, que la intel·ligència nord-americana deixi de subministrar-li informació i que Zelenski aturi el reclutament. Són tres condicions que deixarien Ucraïna completament indefensa davant el poder militar rus.
Per tant, amb l'acord de mínims d'aquest dimarts, Putin aconsegueix guanyar temps i no trencar la baralla, però no hi ha cap motiu per pensar que acabarà renunciant als seus objectius territorials a Ucraïna. Llavors serà el moment de la veritat per a Donald Trump, que haurà de decidir si pressiona Moscou, per exemple amb sancions econòmiques, o si simplement decideix abandonar Ucraïna a la seva sort, que és el que temen els europeus i el mateix Zelenski.
Es fa difícil pensar què tenen Trump o els seus assessors al cap, ja que de moment sembla que jugui a practicar una mena de geopolítica del caos, on un dia es presenta com a candidat al premi Nobel de la pau i l'endemà com un senyor de la guerra que promet l'infern a la terra. El que és evident és que Putin és un gat vell i ja va demostrar durant l'anterior mandat de Trump que és capaç de manipular l'inquilí de la Casa Blanca segons els seus propis interessos.
En tot cas, Europa hauria d'aprofitar l'impàs que s'obre ara per coordinar una resposta diplomàtica i accelerar també els plans per millorar la seva capacitat militar operativa. En aquest sentit, és una bona notícia la reforma constitucional aprovada al Bundestag que permetrà a Alemanya superar els límits d'endeutament per invertir en defensa i infraestructures. El món està canviant molt ràpidament i cal moure's amb rapidesa. En cas contrari, Putin i Trump es repartiran el continent com si no existís l'OTAN ni hi hagués hagut mai una terrible Segona Guerra Mundial.
