Els números desmenteixen que Sánchez hagi privilegiat Catalunya
Arran de l'acord d'investidura entre ERC i Junts, que inclou la condonació d'una part del deute autonòmic i el traspàs de Rodalies, alguns mitjans de comunicació amb seu a Madrid i polítics del PP han recuperat el discurs, que ja es va fer en part la legislatura passada, que Pedro Sánchez beneficia Catalunya en detriment, per exemple, de la capital espanyola. Així ho ha dit, per exemple, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que ha arribat a acusar el govern espanyol de "marginar" Madrid, o el president valencià, Carlos Mazón, que ha declarat que "Sánchez ha pactat que els catalans mengin a part". Però què és el que diuen les dades? Una anàlisi de les inversions de l'Estat dels últims cinc anys amb Sánchez a l'executiu no ofereix cap mena de dubte: Madrid n'ha sortit molt més beneficiada que Catalunya. En realitat, la política inversora de Sánchez no ha variat gaire de la dels seus antecessors, malgrat els acords pressupostaris amb partits com ERC i el seu compromís d'augmentar els recursos per a Catalunya.
En concret, els governs de Sánchez han destinat en conjunt 1.300 milions més a la Comunitat de Madrid que a Catalunya, i això que en aquesta última hi ha un milió més d'habitants. Per això si ho mirem en inversió per càpita la xifra encara és més aclaridora: cada madrileny ha rebut 211 euros per cap, mentre que per cada català la xifra baixa fins als 141. La clau que explica aquesta diferència no l'hem de trobar tant en els pressupostos, que no deixen de ser un compromís polític, com en les dades d'execució pressupostària, és a dir, els diners que realment s'han invertit i s'han convertit en alguna cosa tangible. Aquí Catalunya sempre surt perdent respecte a Madrid, tant històricament com en els últims cinc anys. Això sí, amb l'excepció del primer semestre del 2022, que són les últimes dades publicades. Fa tres anys fins i tot es va produir el fet insòlit que l'execució a Madrid va ser del 110%, o sigui, superior al que s'havia pressupostat. El 2021 l'execució a Catalunya es va quedar en un minso 35,7%.
Però les dades són iguals perquè la catalanofòbia és rendible, sigui per guanyar vots, vendre diaris o tenir clics. La paradoxa és que a Madrid conviuen dos discursos que són aparentment contradictoris. D'una banda, s'acusa els catalans d'extorsionar l'Estat i aconseguir així grans beneficis per als seus ciutadans. De l'altra, s'insisteix que l'independentisme ha provocat una decadència econòmica sense precedents a Catalunya mentre Madrid va com un coet. Alguns indicadors molt bàsics, com per exemple la taxa d'atur, desmenteixen aquesta visió apocalíptica de la situació econòmica a Catalunya. I és que malgrat tots els discursos triomfalistes des de Madrid, la comunitat madrilenya fa més d'una dècada que té més atur que Catalunya, i ni tan sols la tan explotada fuga d'empreses ha canviat això. O sigui que caldria demanar-los que es posin d'acord: o l'independentisme és eficient per aconseguir recursos per als seus ciutadans o no ho és. Perquè les dues coses alhora no pot ser.
