Parar els peus a Salvini

La Unió Europea no pot acceptar de cap manera la provocació d'Itàlia, ara amb els pressupostos

La Comissió Europea no pot acceptar la provocació pressupostària del govern italià. Una provocació més que s'afegeix a la de la política immigratòria o a la de l'acord polític entre el vicepresident italià, Matteo Salvini, i la líder ultradretana francesa, Marine Le Pen. El govern transalpí, declaradament antieuropeu i desacomplexadament populista, vol anar per lliure. Ara ho torna a provar. Els comptes presentats per Roma fixen un dèficit per a l’any que ve i fins al 2022 del 2,4%, tres vegades per sobre dels objectius compromesos amb Brussel·les. A més, no inclouen mesures per fer front a l’altíssim deute públic del país –del 130% del PIB–, un dels més elevats de la UE i del món, i conté unes previsions de creixement absolutament irreals. 

Es tracta d'un nou acte d'irresponsabilitat per part del govern italià encapçalat pel primer ministre Giuseppe Conte amb el suport del populista Moviment 5 Estrelles i la xenòfoba Lliga Nord. Si la resta d'estats membres de la Unió Europea els últims anys han fet els duríssims deures receptats per Brussel·les per ajustar els seus pressupostos, en alguns casos –Grècia, Espanya, Portugal...– amb mesures molt difícils de prendre, Itàlia no pot ara tirar pel dret com si res. Una caiguda de l'economia italiana, a més, provocaria una crisi sistèmica: és la tercera economia de la zona euro. De manera que si Roma actua frívolament, si va en contra de les directrius europees, la inestabilitat dels mercats pot fer trontollar no només Itàlia, sinó el conjunt de la zona euro. 

Per això és important que, sense que li tremolin les cames, la Comissió Europea imposi disciplina a l'estat italià, cosa que sembla que ha decidit fer aquest dimarts amb un gest fins ara inèdit: tombar els pressupostos d'un estat membre. La decisió de Brussel·les és lògica i necessària. No es pot deixar passar aquest desafiament. Caldrà anar fins al final, amb multa inclosa. Després de la crisi del Brexit, encara irresolta, Europa necessita reforçar la seva unitat política i econòmica o, més aviat, evitar un descrèdit definitiu. És l'hora d'enviar missatges clars. Cal, per tant, que ningú no tingui dubtes de quines són les regles de joc i de quines conseqüències té tant incomplir-les com prendre la decisió de sortir del club: els britànics ja comencen a adonar-se que l'antieuropeisme els pot sortir molt car.

No cal estar d'acord amb la política econòmica comunitària dels últims anys per entendre que ara toca treballar des de dins; si cal, per canviar-la. Per això el cas italià és tan important. La batalla perquè els seus pressupostos s'ajustin als compromisos adquirits i al rumb econòmic comú és crucial. Conte i Salvini tenen tres setmanes per rectificar o s'arrisquen a una sanció equivalent al 0,2% del seu PIB, al voltant d'uns 4.000 milions d'euros. Seria el primer cop que s'aplica una sanció així, tot i que Portugal i Espanya hi van estar a prop fa dos anys. Pel bé de tots, seria millor no arribar a aquest extrem tampoc aquesta vegada.  

Més continguts de

El + vist

El + comentat