16/11/2021

La patronal i les pensions

2 min
José Luis Escrivá, durant l'entrevista.

BarcelonaEl govern espanyol ha anunciat aquest dilluns un acord només amb els sindicats per augmentar les cotitzacions a la Seguretat Social 0,6 punts percentuals durant 10 anys com a mesura excepcional per poder fer front a les pensions dels anomenats baby boomers (els nascuts entre finals dels 50 i finals dels 70). Les patronals CEOE i Cepyme han decidit desmarcar-se de l'acord i aixecar-se de la taula sense presentar una alternativa. En un comunicat s'han limitat a afirmar que la mesura "és insuficient, no garanteix l'equilibri del sistema i caldran mesures addicionals en un futur per assegurar-ne la sostenibilitat".

De resultes d'aquesta incompareixença, l'acord final encara és més lesiu per als empresaris. En un principi es negociava que els empresaris assumissin 0,4 punts percentuals i els treballadors 0,2 punts, però finalment seran 0,5 punts per als primers i 0,1 per als segons. És la segona vegada que el govern tira pel dret sense tenir en compte les patronals. Abans ja havia passat amb l'augment del salari mínim, quan el govern va decidir una pujada de 15 euros, de 950 a 965, quan la forquilla que es negociava era d'entre 12 i 19.

La patronal té raó en una cosa. Els experts assenyalen que aquesta mesura per si sola no servirà per equilibrar la guardiola de les pensions i caldrà fer més sacrificis en el futur, però mai és una bona opció aixecar-se de la taula. L'objectiu del diàleg social, però, ha de ser trobar un punt d'equilibri entre interessos diferenciats, i repartir de manera equitativa els esforços. I aquí tothom ha de posar el seu gra de sorra i fer-se corresponsable. Els treballadors hauran de ser conscients que caldrà treballar més anys o bé canviar el sistema de càlcul de la pensió, ampliant per exemple el còmput d'anys, i els empresaris, que hauran d'assumir un cost superior en les cotitzacions. I el conjunt de la societat haurà d'entendre que les anomenades despeses impròpies del sistema s'hauran de cobrir amb els pressupostos generals de l'Estat via impostos. Només amb una combinació de mesures ambicioses es podrà aconseguir l'objectiu final, que és fer sostenible un sistema que ha de garantir les pensions per a la generació més nombrosa de la història.

Resulta lamentable que aquests passos s'estiguin fent ara sota l'amenaça directa de Brussel·les, que els ha posat com a condició en el pla de reformes per donar llum verda als fons Next Generation. Durant anys es va fer els ulls grossos i els diferents governs, en especial els de Rajoy, van buidar un Fons de Reserva que comptava amb més de 70.000 milions per deixar-lo amb només 2.000. L'augment de les cotitzacions plantejat era, però, la part fàcil de les reformes. La dificultat vindrà quan s'hagi d'estudiar, com dèiem, una revisió del sistema de càlcul o l'ampliació de l'edat. El ministre José Luis Escrivá ja va dir en una entrevista a l'ARA que a Espanya calia un "canvi cultural per treballar dels 55 als 75 anys". El gran repte és, doncs, limitar al màxim les prejubilacions (molt esteses en sectors com el bancari) i possibilitar al ciutadà una varietat d'opcions que li permetin, si així ho prefereix, treballar més temps.

stats